diumenge, 27 d’octubre del 2019

Una leyenda de Alicante

Hola compañeros,
Mi ciudad natal es Alicante y me gustaría compartir la "Leyenda de la cara del moro" que hace referencia a la silueta de la montaña donde se sitúa el Castillo de Santa Bárbara. 

 
Cara del moro
Autor: Jorge Castro

 Leyenda de la cara de el moro:


Cuenta la leyenda que en la época musulmana, en el castillo que corona el monte Benacantil vivía el gobernador árabe con su bella hija Zahara. Conforme iba creciendo la princesa, su belleza era cada vez mayor, y su padre estaba deseando encontrar un marido para ella. Pero eso no iba a ser fácil, ya que la princesa no quería casarse, así que el califa organizó una gran fiesta donde asistieron los principales pretendientes para ella. 
La fiesta fue un éxito de asistencia, pero entre tanta gente se coló un chico que no estaba invitado, un cristiano, y además era el hijo del principal enemigo del caudillo musulmán.
Zahara y el chico cristiano se vieron en la fiesta y se enamoraron, y aunque sabían que su amor no podía tener futuro, se estuvieron viendo a escondidas. Tanto era su amor, que planificaron escaparse juntos, pero antes de poder hacerlo capturaron al chico y lo sentenciaron a morir.
Zahara, quedó enferma de amor y no quería beber ni comer. El padre al verla en esta situación piensa en una posible solución para acabar con el sufrimiento de su hija. Le propuso que si al día siguiente Alicante amanecía teñido de blanco, él perdonaría a la persona que amaba su hija y le daría permiso para que hiciera su vida con él. Pero si no era así, ella tendría que aceptar su destino y casarse con alguno de los pretendientes árabes que tenía. 
A ella no le quedó más remedio que aceptar la propuesta de su padre y confiar en que se pudiera cumplir lo que su padre había expuesto. 
¿Qué piensas que pasó entonces? ¿Amaneció Alicante cubierto de blanco? Hay que decir que es una ciudad en la que llueve una media de 37 días al año...
Pues bien, al día siguiente Alicante amaneció teñido de blanco, pero no por nieve, sino porque florecieron los almendros. Una bella estampa con la que Zahara sintió que la naturaleza se había puesto de parte del amor. Al ver el paisaje, corrió hacia las estancias de su padre, pero de camino se encontró en la parte más alta del castillo un cuerpo colgando. 
Su padre no había cumplido su promesa y lo había ejecutado.
Ella, desesperada con la situación, decidió suicidarse tirándose desde lo alto del monte Benacantil.
Ante esta situación tan desoladora, el padre rezó a Alá pidiéndole el mayor de los castigos por lo que había ocurrido. Alá decidió “petrificarlo” y dejar su rostro en la ladera por la que se precipitó su hija, dando ejemplo de que lo que promete, hay que cumplirlo.

Texto propiedad de:  Leticia Sala 
URL texto : https://www.descubriendoalicante.com/la-leyenda-de-la-cara-del-moro-de-alicante/

La licencia de la imagen es la siguiente:
 CC BY-NC-SA


URL de la imagen: https://www.flickr.com/photos/jrgcastro/3379321874/ 


Un Saludo a todos.




Premià de Mar ciutat i natura






Premià de Mar des de més amunt de Premià de Dalt
Autor: Josep Maria Viñolas Esteva – Treball propi
Llicència: CC BY 2.0
Creat: 12/06/2011
Font: https://www.flickr.com/photos/jvinolase/29674091323


El municipi de Premià de Mar està situat a la Comarca del Maresme, concretament al baix Maresme, la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona (28 quilòmetres), el configura com una ciutat eminentment dormitori, molt poblada (28.000 habitants), però a la vegada molt tranquil·la.

L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i en el sector serveis.La seva situació geogràfica, entre la costa mediterrània i la serralada de Marina, li proveeixen d’un clima temperat i d’ un espai natural molt atractiu, configurant una vila compromesa amb diversos esports tant de mar com de muntanya.


Durant el primer terç del segle XX fou una petita població marinera, tèxtil (estampació) i un lloc tradicional d'estiueig. La població va augmentar considerablement a partir de 1960. El terme municipal és un dels més petits de Catalunya i està urbanitzat en un 90% de la seva superfície. L'actual Premià de Mar era antigament un petit barri mariner de Premià que  se segregà de l'actual Premià de Dalt l'any 1836. Sant Cristòfol fou el patró de la nova vila. La inauguració de la primera via fèrria entre Barcelona i Mataró, l'any 1848, va afavorir notablement el creixement del poble.

La Festa Major de Pirates i Premianencs se celebra al municipi dins dels actes de la Festa Major, pels volts del 10 de juliol. La festa rememora els atacs que els pirates berbers realitzaven a les costes del Maresme entre els segles XVI i XVIII, protagonitzats principalment per algerians i acompanyats de població croata, catalana i sarda. Cada any els pirates, liderats per l'Omar, conqueriran i saquejaran els carrers de Premià no sense trobar la resistència dels premianencs.
Font del text: Viquipèdia.




Esperem la vostra visita,
Salutacions,

Daniel Martínez Marín



dissabte, 26 d’octubre del 2019

Sant Feliu de Guixols



Vista de la ciutat guixolenca des del turó de Sant Elm
Autor: De Flamenc - Trabajo propio, CC BY-SA 3.0,
httpscommons.wikimedia.orgwindex.phpcurid=3305657



La ciutat de Sant Feliu de Guíxols és al centre de la Costa Brava, entre els municipis de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Tradicionalment se l'ha considerat la capital de la Costa Brava pel fet que Ferran Agulló la va batejar des del puig de Sant Elm, a llevant de Sant Feliu. És a 34 km de Girona i a 105 de Barcelona. El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu, entre els puigs de Sant Elm i de les Forques. El seu clima és mediterrani i les temperatures són suaus tot l'any. És un important enclavament turístic per la seva condició de ciutat marinera, junt amb un important entorn verd.



Aquí teniu un enllaç per si voleu visitar la ciutat

Badalona, la meva ciutat




La Rambla de Badalona


   By Didier Descouens - Own work, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=69466761


Deia Joan Manuel Serrat "que bonita es Badalona" a la seva cançó, i jo he tingut el privilegi de neixer aqui l'any 1967. 
Que us puc explicar de Badalona?, no ho se, sincerament, però tot i que no visc aqui, la considero la meva ciutat. Cada vegada que tinc una estona lliure tinc la necessitat de anar al seu carrer Del Mar, passejar veient les botigues i els seus aparadors, menjar un frankfurt a la plaça de l'Ajuntament, i com no, passar una bona estona amb els amics que encara tinc per aqui, asseguts a la Rambla i gaudint d'una cervessa ben fresqueta a l'estiu veient el mar. Us convido a fer-ho!!
La ciutat ha canviat molt, més moderna, més activa, més multicultural, en fí una ciutat del segle XXI. El que us he dit abans, si teniu la possibilitat, feu una passejada, us agradarà.

Salutacions

Xavier Serrano
Competic2-dist



divendres, 25 d’octubre del 2019

El barri de Sants

El barri de Sants


Descripció: sants-barcelona (Parc Espanya Industrial)
Autor: Gerardo nuñez, 28 de gener de 2012
Font: Comons wikimedia
Llicència Creative Commons CC By 3.0


Fa 30 anys, un dia plujós a la ciutat de Barcelona, concretament al barri de Sants va haver-hi el meu naixement. Aquest aconteixement va ser  molt especial per una parella de recient casats que ho havien estat esperant durant nou mesos , era el naixement de la seva primera filla.

Tot seguit m'agradaria que poguessiu llegir una petita descripció del barri de Sants, ja que és el lloc on vaig nèixer.

Tot i que ara el barri de Sants formi part de Barcelona, la realitat és que fa uns quants anys no era així. Sants era un poble totalment independent de la ciutat comtal on podíem trobar fàbriques tèxtils, com la del Vapor Vell o l'anomenada Vapor Nou , que actualment es coneix com l' Espanya Industrial, fins que passats uns anys la gran ciutat no va parar de creixer i Sants va passar a formar part de Barcelona.

El barri de Sants com es coneix actualment és un dels barris millor comunicats de la ciutat de Barcelona, on trobem la Estació de Sants, que és la estació de trens de referència de la ciutat i per on passa tota la xarxa de rodalies de Renfe així com la línia de tren d'alta velocitat. A més de la gran estació de tren, també disposa de 3 línies de metro que comuniquen amb la resta de la ciutat en molt poc temps, situant-nos al centre de Barcelona en 5 minuts.

Per altra banda, el barri de Sants és força conegut pel seu famós eix comercial, on trobem botigues de tota mena que atreuen a ciutadans dels voltants de la ciutat.

Autor del text: Maria Isabel Calafell

Sants-Montjuïc, Barcelona

Barcelona, ciutat de l’avenç

Vaig néixer al 1990 al districte de sants -Montjuïc, Barcelona significa per a mi multiculturalitat, renovació i canvi constant, durant els meus anys d’infància i adolescència  he viscut a Sants i he vist com el paisatge del barri i les seves botigues s’han anat transformat.

Per altra banda, Barcelona és per a mi la ciutat dels recursos i les oportunitats, ja que s’hi troben grans universitats i també molts serveis dirigits als ciutadans que milloren la qualitat de vida de la gent que hi habita.


Palacio Nacional de Montjuïc
Autor: Canaan-Treball pròpi
Llicència: CC BY-SA 3.0
Creat: 04/09/2013
Font: Wiquipèdia


Us adjunto una petita descripció del barri de sants extreta de la Vikipèdia:

Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc. Fou el nucli principal de l'antic municipi de Santa Maria de Sants, a què donava nom, i que abastava la zona compresa entre el barri de Sants i els voltants del passeig de la Zona Franca, o sigui, aproximadament la zona central de l'actual districte de Sants-Montjuïc excloent-ne Montjuïc i el Poble Sec (que pertanyien a Barcelona) i la major part de la Zona Franca, que pertanyia a l'Hospitalet. Hostafrancs (amb la Font de la Guatlla) històricament formava part del terme de Sants, però fou cedit al de Barcelona el 1839; per motius històrics i sociourbanístics, el seu caràcter santsenc està fora de dubte.

El barri està travessat per la Ronda del Mig, així com per les vies del tren. Té un important eix comercial, l'anomenada carretera de Sants, formada pel carrer de la Creu Coberta a Hostafrancs, i el carrer de Sants.

Font del text: Viquipèdia.


Desitjo que us hagi agradat,
Salutacions,

Claudia Calafell.




dijous, 24 d’octubre del 2019

La Marina del Port


La Marina de Port es un barrio del distrito de Sants-Montjuic, situado al este de Barcelona, y que forma parte de la Marina de Sants. Se encuentra entre los barrios de La Bordeta, La Marina del Prat Vermell, Montjuic y limita con Hospitalet de Llobregat.
Está compuesto por una serie de barrios históricos: Port, Can Clos, Polvorín, Fomento, San Cristóbal (la Seat), Estrellas Altas y Plus Ultra. Esta ha sido tradicionalmente una zona agrícola, con un gran número de masías, la mayoría de antes del 1900. Hoy en día encontramos en las puertas de Can Clos la única masía de la ciudad de Barcelona, la Masía de Can Mestres.
Una de las zonas que compone la Marina es el denominado barrio de Port. Su origen va atado a la construcción del castillo de Port a finales del siglo X, junto con la capilla de Virgen María de Port. Se cree que es una zona con bastante importancia en la historia de Barcelona puesto que se cree que la primitiva fundación romana de Barcelona fue en este lugar, hasta que finalmente fue trasladado a la otra esquina de Montjuic, al Mont Tàber. Hubo un antiguo castillo, denominado castillo de Port documentado en 1020, pero no se sabe si estaba situado en un cerro próximo en Montjuic, donde al inicio del siglo XX todavía había una torre, o al pie de la montaña junto a la capilla de la Virgen María de Port.
Font del text: Wikipedia, Licencia Creative Commons Atribución Compartir Igual 3.0














Salutacions,

M. Angeles Susany


Sant Andreu de Palomar

Sant Andreu de Palomar



Església de Sant Andreu de Palomar (Barcelona)
Autor: Enric Font: commons wikimedia Llicència: CC BY-SA 4.0


Molt bones! Em dic Marta i vaig néixer a Barcelona fa uns quants anys ja! Actualment estic vivint al barri de Sant Andreu i bé, us volia compartir una informació interessant respecte a aquest barri. Sempre m'ha cridat l'atenció aquesta informació que desconeixia:


"Un fet destacable és que la Guerra dels Segadors es va iniciar a Sant Andreu de Palomar el 1640, quan els sometents de Sant Celoni, de Blanes i pagesos de la Catalunya interior que baixaven a contractar-se per la sega, van decidir marxar contra les forces del comte-duc d'Olivares, que es mantenien a Catalunya bo i acabada la Guerra del Francès i que saquejaven poblacions i violaven drets bàsics dels seus habitants. Escolliren per bandera el Sant Crist de la Parròquia i s'enfilaren cap a Barcelona, on varen alliberar el diputat Francesc de Tamarit i els consellers Francesc Joan de Vergós i de Sorribes i Lleonard Serra, donant mort el virrei de Catalunya, i tingueren la ciutat a mercè seva. Nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els segadors revoltats tingueren lloc a la parròquia de Sant Andreu de Palomar.



L'estiu de 1705, durant la Guerra de Successió, que va acabar amb la victòria de l'onze de setembre de 1714, la masia de Can Borni, a tocar de la Riera d'Horta, va esdevenir quarter general de la Plana Major de l'Arxiduc Carles d'Àustria.



El mes d'abril de 1706, però, l'exèrcit borbònic va establir diverses casernes per organitzar el setge de Barcelona.



El Decret de Nova Planta resultant d'aquesta derrota que va posar fi a les institucions de govern de Catalunya i va comportar un nou sistema d'administració territorial. L'antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar va passar a ser un municipi independent. Llavors es va confeccionar el primer segell del municipi, que representava la creu de Sant Andreu, un colom i una mà oberta cap avall."

Font del text: Viquipèdia

Marta Armengod (COMPETIC 2)

Un poble de Salamanca


Villavieja de Yeltes, és el meu lloc de naixement fa més de quaranta anys, encara que la meva residència habitual sempre ha estat la ciutat de Barcelona.
El seu nom oficial ho va adquirir amb data 2 de juliol de 1916.
Un poble situat en el nord-oest i aproximadament a 80 km de la província de Salamanca, que pertany a la comunitat de Castella i Lleó.
La seva antiga indústria era la fabricació de trills, extracció de granit, els adobats i la fabricació de calçat artesanal, a més de l'agricultura i ramaderia de la zona.
Està integrat dins de la comarca de Vitigudino i la subcomarca del Abadengo.
​La seva població no arriba als 1000 habitants.
Es pot gaudir principalment els mesos d'estiu, perquè disposa de tots els serveis necessaris, incloses unes estupendes piscines i un pavelló esportiu.
El seu clima són els extrems, passant d'uns freds hiverns a uns calorosos estius.

Esglèsia gòtica dels segles XV i XVI
Autor: Adolfo Andrés. 07 d'agost de 2009
Font: www.flickr.com
Llicència Creative Commons per compartir, amb reconeixement i sense obra derivada


Salutacions a tothom

José Vicente Hernández
Competic 2 a distància



dimecres, 23 d’octubre del 2019

La Portellada

Bon dia,

Tot i haver nascut a Barcelona al bell mig de l'eixample, el meu poble d'adopció és La Portellada, a l'Aragó i, més concretament, a la comarca del Matarranya, a la província de Terol, també coneguda com a la Toscana espanyola.

La Portellada és un poble petit de poc més de 255 habitants censats. Te dos barris, el mas de baix i el mas de dalt. Fins l'any 1784 va ser un barri de La Fresneda, municipi situat a uns 7 km.

Destaca l'edifici de l'Ajuntament del segle XVI i la seva església d'origen renaixentista dedicada a Sant Cosme i Sant Damià. També tenen una ermita dedicada a Sant Miquel.

És terra de frontera i parlen català i castellà, tot i que els originaris de La Portellada, anomenats estrangers, diuen que parlen el xapurriau.

Però sens dubte el paratge més bonic és el Salt, un salt d'aigua d'uns 20 metres, situat al riu Tastavins.

Aquí teniu una fotografia d'aquest meravellós paratge.





L'autor de la imatge és Hèctor Izquierdo Bartolí i té llicència llicència creative commons.

Espero que us agradi...

Salutacions,

Antonio López



dimarts, 22 d’octubre del 2019

Poble Sec

Archivo: Poble Sec capvespre.jpg
     POBLE SEC     

Vaig néixer al barri de Poble Sec de Barcelona.
Uns carrers de pujada cap a la muntanya, una avinguda Paral.lel que arriba desde la Plaça Espanya fins a la mar.
Un barri a prop del mar i de la muntanya de Montjuïc, una zona fantàstica per passejar, fer esport, parcs i plena d'edificis per visitar, unes vistes de la ciutat que enamora.


 de noviembre de 2002
FuenteAuto-fotografiado
AutorPere López
w: en: Creative Commonshttps://commons.wikimedia.org/wiki/File:Poble_Sec_capvespre.jpg    compartir por igualatribución
 

dissabte, 19 d’octubre del 2019

Manresa, el cor de Catalunya



Ja fa 43 anys vaig néixer a Manresa, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Hi ha moltes coses que podria dir de la ciutat que m’ha acollit durant tot aquest temps, però si per alguna cosa és coneguda per la resta de catalans és pels seus canvis de clima. D’aquí que la ciutat és coneguda amb el nom de “Manrússia”, pels freds i humits hiverns que la caracteritzen, o “Manrakesh” per la calor seca i insuportable que hom ha de patir si es vol passejar pels seus carrers de dia durant els mesos d’estiu.

Jo, manresà de mena, crec que algunes de les avantatges que té la ciutat és precisament la seva ubicació. A 65 km de Barcelona, a 55 km dels Pirineus i a uns 100 km de França. Així doncs, essent la ciutat del cor de Catalunya, ha estat històricament ciutat de pas entre el mar i la muntanya.

Manresa fou capital cultural el passat any 2018, oferint espectacles arreu de la ciutat i vessant cultura pel seus carrers. Tanmateix els visitants que vingueren, també podien gaudir de joies arquitectòniques de diverses èpoques, essent especial el gòtic català.


Clar exemple d’aquest art és per exemple la Col·legiata Basílica de Santa Maria, l'edifici gòtic religiós més representatiu de la ciutat de Manresa, coneguda per tots els manresans com "La Seu de Manresa". 




La imatge correspon a:
·         Nom:Vista general de la Seu de Manresa
·         Autor: Josep Renalias
·         Creat: 11 de febrer de 2006
·         Llicència:  Creative Commons Chenerica d'Atribución/Cost 2018 05:28 UTC
·         Data recuperació: 19 Octubre 2019 
·         URL: https://an.m.wikipedia.org/wiki/Imachen:Seu_Manresa_vista_general.JPG


Us convido a totes i tots que algun dia vingueu a passejar i gaudir de l'hospitalitat manresana. Sereu ben acollits i acollides.

Salut!


Santi Moreno

El meu poble. La meva infància.

Sóc de la Cellera de Ter, un poble de 2.000 habitants situat a la comarca de la Selva. Tot i que físicament vaig nèixer a Girona, he crescut en aquest poble.

Us en faig cinc cèntims, tal i com diu, literalment, la pàgina web de l'Ajuntament de la Cellera: "El terme municipal de La Cellera de Ter, a la comarca de La Selva, té una extensió de 14,63 Km2 de superfície. Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de Les Guilleries. L’altra part la forma una plana fèrtil, voltada d’aigua, de poc més d’un quilòmetre d’amplada, vorejada pel Ter i la riera d’Osor. El nucli urbà està situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 m d’alçada) que, amb la seva silueta inconfusible, és l’accident geogràfic més representatiu del poble."

Aquí us adjunto l'església del poble: 


Autor: Araceli Merino
Llicència Creative Commons de Reconeixement i Compartirigual

Des de que vaig començar a viure a Barcelona, em vaig adonar dels beneficis i de la sort que havia tingut d'haver crescut en un poble. 

Això és: la llibertat que tens des de petit que es converteix en independència i que et fa més responsable com a persona, la naturalesa que t'envolta, el conèixer a tothom al sortir al carrer i al valorar les petites coses. 

Crec que això que explico s'entèn si algun cop has viscut en un poble. 

Tot i que ara visc a Barcelona i m'agrada molt (penso que també té moltes coses beneficioses), no descarto algun dia tornar al poble. 

Dit això, us convido a visitar la zona de la Selva i la naturalesa que ens envolta perquè és espectacular i no dubto que després no voldreu tornar. 

A reveure, 

Farners Vilà

Barcelona


Barcelona


És a Barcelona on vaig néixer, visc i treballo. M'encanta passejar pels seus carrers. Tot passejant, per exemple, pel passeig de gràcia, mirant cap a dalt, observant els edificis sempre descobreixes detalls arquitectònics i paisatgístics increïbles. És una ciutat que no te l'acabes. 


Monestir de Sant Pau del Camp
Us mostro una foto d'un lloc preciós de Barcelona que, si no ho coneixeu, paga la pena fer una visita. 

Es tracta Monestir de Sant Pau del Camp. Es troba al barri del Raval i per mi és especial, ja que va ser a la seva església, la més antiga de Barcelona, on em van batejar.










La imatge està treta de  Wikimedia Commons, repositori multimedia llibre i l'autor és Josep Renalias 


Salutacions a tots 

Rosa Alonso 
Competic 2 distància



divendres, 18 d’octubre del 2019

Sant Boi de Llobregat, la ciutat de les meves primeres passes i somnis.

Sant Boi de Llobregat,
la ciutat de les meves primeres passes i somnis.
Em dic Elisa Mostazo i Comas i malgrat que vaig néixer a Barcelona, la ciutat que va acollir les meves primeres passes i somnis va ser Sant Boi de Llobregat. És per això, que la considero una "ciutat mare" o ciutat natal.
Sant Boi de Llobregat és un municipi i vila que conjumina la bellesa suau del delta del riu Llobregat amb la bellesa encisadora de la muntanya de Sant Ramon amb la seva ermita al capdamunt.
A l'horitzó podem observar la muntanya de Montserrat, el Tibidabo i la Colònia Güell amb la seva cripta modernista i recinte fabril típic del segle XIX...Un horitzó ple d'històries que et fan somniar.
Com a bressol de cultures i de segles d'història, Sant Boi compta, a més a més, amb uns quants jaciments arqueològics com ara les Termes Romanes. També acull les restes de Rafael Casanova a l'església de Sant Baldiri.
Des del 1854 i fins a l'actualitat, Sant Boi també ha estat cor i batec per a la salut mental amb el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu.
Així és Sant Boi, una ciutat acollidora que et convida a passejar per la natura i la història.







Foto realitzada per Bonaventura Leris.
Amb llicència Creative Commons tipus Amb Atribució. 
Títol: FGC_S213_St_Boi_23 Font: Flickr.com








Sant Climent de Llobregat


Sant Climent de Llobregat i les seves cireres

 

Sant Climent de Llobregat és el poble on vaig nèixer i crèixer, és un municipi del Baix Llobregat que té uns 11 km² de superfície i la seva població supera lleugerament els 4.000 habitants. El municipi limita amb els de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà, Begues, Torrelles de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló.
La millor època per visitar Sant Climent és la primavera, car és quan la cirera, fruit identificatiu del poble després que s'adoptés aquest conreu a causa de la fil·loxera, creix en les anomenades vinyes (parcel·les de terra reconvertides), les quals proporcionen excel·lents cireres, que donen a aquest poble anomenada arreu, és per això que en vull destacar la seva l'Exposició de Cireres.

L'Exposició de cireres de Sant Climent de Llobregat, és una festa popular celebrada des de l'any 1976 a Sant Climent de Llobregat. L'any 2019 va celebrar la seva 43a edició, essent la festa dedicada a la cirera més antiga de Catalunya.
Estructurada al voltant de l'exposició de Cireres i el Mercat Pagès i complementada amb nombroses activitats culturals, la Festa de la Cirera de Sant Climent de Llobregat és una festa popular destinada a celebrar l'èxit de la collita d'aquesta fruita i s'ha convertit en una de les festes més importants de la vila.
Coincidint amb el final del mes de maig, Sant Climent de Llobregat celebra una festa que gira al voltant d'un dels productes per excel·lència de la vila, les cireres. Es tracta d'una festivitat encaminada a celebrar l'èxit de la collida presentant-la en societat i permetent la degustació i compra de les diverses varietats de cireres locals.





Aquesta informació ha estat extreta de:
  • Pàgina: Exposició de cireres de Sant Climent de Llobregat
  • Autor: col·laboradors del projecte Viquipèdia
  • Editor: Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure.
  • Darrera versió: 30 de maig del 2019, 09:34 UTC
  • Data de demanda: 30 de maig del 2019, 09:34 UTC
  • Adreça permanent URL: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exposici%C3%B3_de_cireres_de_Sant_Climent_de_Llobregat&oldid=21240342
  • Codi de versió de la pàgina: 21240342

  • Pàgina: Sant Climent de Llobregat
  • Autor: col·laboradors del projecte Viquipèdia
  • Editor: Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure.
  • Darrera versió: 1 de setembre del 2019, 18:35 UTC
  • Data de demanda: 1 de setembre del 2019, 18:35 UTC
  • Adreça permanent URL: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Climent_de_Llobregat&oldid=21905554
  • Codi de versió de la pàgina: 21905554

La imatge correspon a:


dijous, 17 d’octubre del 2019

Sant Martí, Barcelona

DISTRICTE DE SANT MARTÍ

Hola a tots!

Vaig néixer a Barcelona i he viscut gairebé tota la meva vida en el districte de Sant Martí, encara que el barri on he viscut més temps és el del Besòs i el Maresme, per això us he posat una foto del Diagonal Mar.
Us deixo una mica més d'informació i història d'aquest gran districte que he tret de Viquipèdia.


Sant Martí és un districte de Barcelona que, situat a l'est de la ciutat, limita amb el municipi de Sant Adrià de Besòs, els districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Horta-Guinardó i Sant Andreu i el mar Mediterrani. És hereu del municipi de Sant Martí de Provençals, agregat al de Barcelona el 1897.
El districte de Sant Martí concentra la major part de les platges de Barcelona en els seus 2.675 metres de litoral. Amb 1.052,4 hectàrees i 231.855 habitants (2009), és el quart districte de la ciutat en extensió i el segon en població.

Barris del districte de Sant Martí, Barcelona












Història
El nom del districte prové de l'antic municipi del pla de Barcelona, Sant Martí de Provençals, que va ser un municipi independent des del 1714 fins al 1897. L'etimologia del nom prové de la paraula llatina provincialis, utilitzada pels romans per anomenar els camps situats més enllà de les muralles de les ciutats. Per altra banda, el nom de Sant Martí és el de la primera església edificada, Sant Martí de Tours.
L'antic terme municipal s'estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins als marges del riu Besòs i des del mar fins a la muntanya del Carmel. Hi havia principalment tres nuclis de població al municipi i que es trobaven aïllats entre ells: El Clot, el Poblenou i Sant Martí de Provençals. Aquest últim és el que donava nom al municipi i actualment és un dels 10 barris del districte.
Diagonal Mar de nit
      








Desitjo que us hagi agradat. 
A reveure

Irene Alegre



Font del text: Viquipèdia

Autora del post: Irene Alegre

Resultat de les eleccions