Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat. El seu terme municipal limita amb els de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat al sud, l'Hospitalet de Llobregat a l'est, Sant Joan Despí a l'oest i Esplugues de Llobregat al nord.
Història
Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas - com tota la comarca del Baix Llobregat - de les vies d'entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presència del riu Llobregat. El seu nom fa referència a un origen romà (Cornelianum) del qual en queden vestigis a la zona del barri Centre entre l'església parroquial de Santa Maria i el Castell.[1]
També hi ha restes visigòtiques, i la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l'actual Castell (construït el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al segle XVIII.
Les columnes que presideixen l'accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art pre-romànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928.
Tot indica que en el lloc on actualment està l'edifici consistorial s'hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle X, la consolidació del nucli de poblament va motivar l'engrandiment de l'església primitiva. En aquest moment s'afegiren les dues columnes que eren el suport de l'arc principal de l'església. Els estudiosos de la història de l'art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l'art del Califat de Còrdova.
L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, i va passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. L'any 1819 té lloc un canvi important amb la inauguració del Canal de la Infanta: es desenvolupa el regadiu i hi ha un extraordinari procés d'industrialització. El ferrocarril arriba el 1854. Durant un segle el sector tèxtil esdevé la base econòmica del municipi, i alhora, creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, Pedró, la Gavarra). L'any 1910 l'empresa Siemens AG es va establir a Cornellà.
A partir de 1950, es multiplica l'arribada de nous habitants i el procés industrialitzador i urbanístic, sovint desordenat. Es construeix el barri de Sant Ildefons (anys 60) i Fontsanta (1974). S'arriba a 100.000 habitants el 1979. Aquest creixement ha fet confluir a Cornellà de Llobregat persones de diverses procedències, aportant la seva personalitat, la seva cultura i la seva història a la pròpia de la ciutat. El moviment associatiu i les festes que s'hi realitzen fan patent aquesta varietat i riquesa de continguts culturals.
En els darrers vint-i-cinc anys, l'Ajuntament democràtic ha portat a terme un procés de lenta recuperació del municipi en tots els ordres. S'ha racionalitzat l'expansió urbanística i s'han fet arribar els serveis i equipaments a tota la població. Han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera (ara desaparegut amb la construcció de l'estadi del RCD Espanyol). Avui el teixit econòmic de Cornellà està molt més equilibrat, acull nombroses empreses de logística i també de vinculades a la nova economia.
Patrimoni històric
Entre d'altres monuments importants en el municipi, destaca:
- Torre de la Miranda (Segle XIX)
Situada a l'avinguda Salvador Allende, al barri de Sant Ildefons. D'estil neo-mudèjar i planta hexagonal, la va fer construir Arnau de Mercader a finals del segle XIX com a mirador sobre la plana del Llobregat i per poder estudiar les aus.
Fotografia amb llicència Creative Commons amb termes de reconeixement
Font de la imatge: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cornell%C3%A0_de_Llobregat
Font del text: Viquipèdia
Autor del post: Daniel Mateo
