dimecres, 25 d’octubre del 2017


Sidamon



Sidamon està situat al sector ponent de la comarca del Pla d’Urgell i a 232 metres sobre el nivell del mar. Limita amb el municipis de Bell-lloc, Palau d’Anglesola, Fondarella, Mollerussa i Torregrossa. El seu terme té una extensió de 8,16 Km2. amb conreus de regadiu (cereals, hortalisses, arbres fruiters...) i de secà; així com també granges d’aviram, i bestiar boví i porcí.

El topònim està documentat el 1079 amb un híbrid d'àrab i llatí, Cidamundum. L'origen és incert. Podria ser una contracció d'«ací damunt», o provenir del nom àrab de persona SidiAmud o del germànic Sigmund.[1] En el fogatge del segle xv apareix com Sidemunt, de la vegueria de Cardona, i al segle xvi com Sidamunt de la vegueria de Tàrrega.[2] En els primers censos del segle xix es va registrar com Sidamunt.[3] El 1933 es va canviar a Sidamon, a proposta de l'IEC.[4] El 1937 va canviar el nom pel d'Olèstria, per motius i amb significat no esbrinats.[5] El franquisme va anul·lar els canvis republicans i fins al 1983 no es va normalitzar a Sidamon.[6]



                                       Església de Sant Bartomeu i Plaça Major. Autor: Isaac Yeguas. Font: Wikipèdia Commons

 Publicat per Josep M. Domingo

dimarts, 24 d’octubre del 2017

LES CORTS

Les Corts
Entre l’avinguda Diagonal, plena de comerços, i el bullici futbolístic del Camp Nou, el districte de les Corts es desplega com una Barcelona enjardinada per descobrir i perdre-s’hi, a mig camí entre el passat rural i l’elegància d’un barri residencial.

PARCS I JARDINS PER PERDRE-S'HI
El districte de les Corts ofereix la tranquil·litat i l’elegància de la zona alta, alhora que conserva un aire popular i rural. Originàriament, entre el segle XII i començament del XIX, el territori on s'assenta les Corts estava molt despoblat, amb només algunes masies agrícoles repartides aquí i allà que es construïen al voltant dels torrents que baixaven de Collserola. Situat a l’oest de la ciutat, entre els municipis de Sants i Sarrià, aquest era un territori franc que no tenia municipalitat sinó que depenia directament de la reialesa. Aquest fet explica la construcció, a la part alta, del Reial Monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada l'any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II el Just, i ubicat dins l'antic terme de Sarrià.

El territori franc es va convertir en municipi l’any 1836, i va mantenir una vinculació estreta amb Sarrià, sobretot eclesiàstica, que venia dels segles anteriors, ja que les Corts no va tenir parròquia fins al 1849, quan es va acabar de construir l’església de Santa Maria del Remei. Després, l’any 1897 va ser annexionat a Barcelona, i s'hi va iniciar una progressiva urbanització. Avui dia és un districte de transició entre les classes més acomodades de la part alta i les classes mitjanes de la Barcelona més tradicional, tot i que encara queden alguns vestigis de l’època rural, com ara la masia Can Rosés, convertida avui dia en biblioteca. El que sí que conserva d’aquell origen rural, i potser sigui el seu major atractiu, són els parcs i jardins que desplega als seus tres barris: les Corts, Pedralbes i la Maternitat i Sant Ramon.


RACONS PLENS DE FRESCOR
El més animat i popular és el barri de les Corts, amb places i espais autèntics i singulars on gaudir de la tranquil·litat, com ara la plaça de Comas, on el monument del pagès Pau Farinetes dóna una pista sobre el passat agrícola del districte.

Plaça Comas



El barri de la Maternitat i Sant Ramon disposa de llocs de gran importància per a la vida dels barcelonins. Un d'aquests llocs és el Camp Nou, l’estadi del Futbol Club Barcelona, que converteix aquest barri en una festa els dies de partit, amb una afició fidel que el segueix en massa.
Camp Nou




Un altre indret de vital importància és la Casa de la Maternitat, que amaga els jardins de la Maternitat, un gran parc esquitxat d’edificis modernistes on gaudir de l’ambient fresc i de la tranquil·litat. Hi ha grans àrees de gespa a banda i banda d’amples camins de sauló que uneixen, d’una manera molt harmoniosa, tant els pavellons modernistes com els accessos al recinte.
Jardins de la Maternitat

Jardins de la Maternitat


A un extrem del districte, al llindar amb el municipi de l’Hospitalet de Llobregat, s’obre el nou parc de Can Rigal, uns jardins nous, bastant desconeguts i molt atractius, que inclouen en el seu funcionament mesures de sostenibilitat i que són un luxe per a tots els que desitgin gaudir del verd i la pau enmig de la ciutat. Anant cap a la zona alta, al voltant del Reial Monestir, el districte de les Corts acull el barri de Pedralbes, un dels més selectes de la ciutat i on actualment resideix la burgesia més benestant de Barcelona. A laZona Universitària, tocant a l’avinguda Diagonal, trobem dos dels jardins més bells i curiosos de la ciutat: els jardins del Palau de Pedralbes, plens d’encant senyorial, i el parc de Cervantes, especialitzat en el cultiu de roses i que a la primavera esdevé tot un espectacle per a la vista i l’olfacte.
Al districte de les Corts, perdre’s pels jardins i parcs suposa un viatge naturalal passat, alhora que fa possible gaudir d’un parèntesi d’harmonia i verdor enmig de la urbs.






Publicat:  Mireia Weikert Garcia
Fotos: Mireia Weikert Garcia




diumenge, 22 d’octubre del 2017

Les Corts

LES CORTS (BARCELONA)


Edifici La Maternitat. Autora Maria Rosa Ferre. Font :Flickr. Llicència CC-BY-sa

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. És el districte IV i està format per tres barris. Limita amb el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat al sud i amb el districte de Sants-Montjuïc, al nord amb el districte de Sarrià - Sant Gervasi, a l'est amb l'Eixample i a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern.

En concret, vaig néixer a La Maternitat La Maternitat i Sant Ramon és un barri del districte de les Corts de la ciutat Barcelona que confronta amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat. Aquest barri està format per dos sectors diferents, a ponent Sant Ramon i el de la Maternitat i Can Bacardí a llevant.
El nom de Sant Ramon prové de la parròquia de Sant Ramon Nonat, aquest sector també és anomenat Collblanc. La Maternitat és un nucli al voltant d'una residència assistencial, la Casa de la Maternitat i Expòsits que va construir la Diputació de Barcelona i que va encarregar a Camil Oliveras i Gensana.
A la zona central del barri hi ha tres grans equipaments, les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, entre elles el Camp Nou, el cementiri de les Corts i el complex de la Maternitat

Font del text: Viquipèdia
Publicat per: M.Àngels Araujo

dissabte, 21 d’octubre del 2017


Sant Andreu de Palomar

File:Falques-esglesiaStAndreu-0496r.jpg
Parròquia de Sant Andreu de Palomar.  Font: Wikimedia Commons. Autora: Amada Álvarez

Sant Andreu de Palomar és un  barri del districte de Sant Andreu de Barcelona. Fou el principal nucli de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que més o menys coincideix amb el que avui és el districte de Sant AndreuNou Barris i una part d'Horta-Guinardó. Té una superfície de 174 hectàrees i té una població d'uns 55.000 habitants. Els seus límits són: el carrer Rovira i Virgili (antiga Riera d'Horta), el passeig de Santa Coloma, l'avinguda Meridiana, i les vies de ferrocarril.

Una mica d'història del "meu poble"
El 20 d'abril de 1897, la reina d'Espanya signà el Decret d'Agregació que va annexionar Sant Andreu de Palomar i molts altres pobles del pla de Barcelona (Gràcia, Sants, Les Corts, Sant Martí, Sant Gervasi de Cassoles, posteriorment Horta i Sarrià) a Barcelona. La junta desagregacionista creada a l'efecte no va poder-ho evitar. Això va convertir el poble en el districte novè. Més endavant, l'antic terme municipal fou esquarterat i repartit pels districtes d'Horta-Guinardó, Sant Martí, Nou Barris i el propi de Sant Andreu, amb l'afegitó d'una part de Sant Martí de Provençals (La Sagrera i Navas).
Sant Andreu és conegut per la seva iniciativa associacionista, principalment al voltant d'entitats de caràcter esportiu, com ara l'Agrupació Excursionista Muntanya, de 1931, la Unió Esportiva Sant Andreu i el Club Natació Sant Andreu.

Autor de l'entrada: Carmelo Medina
Text: Viquipèdia (adaptat)
Escut de Sant Andreu de Palomar
Escut de Sant Andreu de Palomar. Font: Ajuntament de Barcelona

dijous, 19 d’octubre del 2017

VINAIXA



Antic castell de Vinaixa     Autor: Jordi Domènech Font: Flickr  Llicència: cc BY-SA
 
Vinaixa és un municipi del sud-oest de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida. Limita amb els termes municipals de la Conca de Barberà de Vimbodí i Poblet i Vallclara (SE), i amb els garriguencs del Vilosell (SW), L’Albi (W), Les Borges Blanques i La Floresta (NW), els Omellons (N), l’Espluga Calba (NE), Fulleda i Tarrés (E).

El nucli de Vinaixa sorgeix en el segle VIII, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. Al segle XII, el poble s'anomenava Avinaixa (de l'àrab, Ibn Aisa 'fill d'Aixa'). Amb l'avanç dels cristians, el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del Monestir de Poblet, que en el segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet ("Cal Panxa") és una antiga propietat dels capellans de Poblet, que havia estat durant uns segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada i a l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gòtic, on cada pedra té la seva història. Actualment és de propietat particular. 


Font del Text: Viquipèdia

Publicat per: Montserrat Abelló Güell

Sant Antoni ( Eixample)

Sant Antoni és un barri popular i comercial que destaca pel sentiment de pertinença dels seus veïns i veïnes i una forta xarxa associativa. La reforma del mercat històric de Sant Antoni és un dels grans reptes del barri, així com la continuació de la línia L2 del metro a la Zona Franca i l'aeroport. 

El Paral·lel és el seu eix principal i està en ple procés de reforma. Han finalitzat les obres de millora de la xarxa de clavegueram al carrer Paral·lel, la plaça Bella Dorita i la ronda de Sant Pau.

A la superfície comencen a sorgir noves placetes que seran punts de trobada ciutadans: Tamarit/Entença, Aldana/Borrell, Parlament/Calàbria i Marqués de Campo Sagrado/Viladomat, avinguda Paral·lel amb ronda de Sant Pau i Manso/Rocafort. D'altra banda, s'ha traslladat el carril bici al centre de la calçada i s'ha millorat l’enllumenat.





Història del barri de Sant Antoni


El nom del barri té l'origen en el convent de Sant Antoni Abat aixecat al segle XV, a tocar de la muralla de Barcelona. D'aquell indret sortia el camí de Fraga, que anava cap a Esplugues i Martorell; n'era un dels principals i el que tenia més trànsit. Es dirigia cap a l'indret anomenat de la Creucoberta, on hi havia la creu de terme de la ciutat, abans d'entrar al poble de Sants. El 1806 el convent passa a mans dels escolapis que en prenen possessió el 1815 i el 1839 neix l'Escola Pia de Sant Antoni.
L'origen del Mercat de Sant Antoni es remunta a mitjan del segle XIII en el mercat dels Encants, un mercat molt marginal fora muralles que es trasllada cap al 1850 al carrer del Consolat. Quan en el període 1872-1882 Rovira i Trias va fer el gran mercat de ferro, gairebé no hi havia cap casa al seu voltant i servia com a mercat del barri obrer del Raval. De mica en mica, aquell mercat i les parades que l'envoltaven es van anar consolidant com una gran fira, donant personalitat i vida al barri que es va desenvolupar al seu entorn. Aquesta tradició comercial popular es manté encara amb força en l'actualitat, i es veurà potenciada amb la propera rehabilitació i renovació de l'històric edifici del mercat.
La fesomia del barri es fruit de les reformes lligades a l'Exposició Universal de 1929, amb motiu de la qual es va impulsar la urbanització i l'arranjament dels accessos a Montjuïc, amb l'eliminació de les barraques que hi havia entre el Paral·lel i la Gran Via i la urbanització de l'avinguda Mistral. Aquest antic camí medieval de sortida de la ciutat és avui una via peatonalitzada que aglutina la vida de barri del seu entorn.
De l'època daurada del Paral·lel són el Teatre Talia, inaugurat el 1900 i que va alternar teatre i sarsuela fins al seu tancament el 1987. I el Gran Price, on es feia des de boxa fins a mítings polítics, i el local del qual va ser enderrocat el 1973.


Font: http://lameva.barcelona.cat/eixample/ca/home/el-barri-de-sant-antoni







autor: Yeray S. Iborra 

dimecres, 18 d’octubre del 2017

L'EIXAMPLE

L'EIXAMPLE

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc. Va sorgir al segle XIX, després de l'enderrocament de les muralles (1854-1856) i l'expansió de la ciutat. Comprèn un territori de 7,48 km² on viuen 269.185 habitants (segons el cens del 2009), fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat.
Inicialment, l'Eixample es va construir seguint el Pla Cerdà. L'enginyer Ildefons Cerdà va dissenyar un barri amb un traçat de carrers quadriculat, amb illes octogonals de cantonades truncades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. En la pràctica, el projecte original de Cerdà es va modificar substancialment.
Víctor Balaguer i Cirera va encarregar-se l'any 1864 de fer el projecte de nomenclatura pels carrers de l'Eixample[1] amb noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca, Rosselló, Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols...), a les institucions Catalanes (les Corts Catalanes, la Diputació, el Consell de Cent) o a personatges clau (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor...) que va ser adoptat en bona mesura, però amb modificacions i canvis de localització que en van trencar la lògica urbana. Per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs. Posteriorment, durant la dictadura franquista, alguns d'aquests noms van ser desfigurats, i no van ser recuperats fins a la democràcia. Alguns d'ells, però, van acabar perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del Compromís de Casp, que es va quedar com a Carrer de Casp.[2]
El nom «eixample» és un calc de l'espanyol ensanche que hauria de ser «eixamplada» o «eixamplament» en català, conformement a les regles de derivació d'aquesta llengua com ho sosté Gabriel Bibiloni[3]
El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada aproximadament pel carrer Aribau a l'esquerra i Passeig de Sant Joan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior[4] la qual té forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic, sobretot de l'etapa modernista.

Font del text: Viquipèdia
Imatge relacionada
 Author BlackJeans
Si entre a la Viquipedia,
veureu que la informació que dona del Poble Sec és la següent

"El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona. Té al voltant de 70 hectàrees d'extensió i està situat a l'estreta llenca urbana entre Montjuïc i l'avinguda del Paral·lel.
La costa del poble sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, i disposava d'una via d'accés a la ciutat. El port fou usat habitualment fins al segle X i esporàdicament fins al segle XIV. A principis del segle XIII ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i Montjuïc, en uns terrenys que Jaume el Conqueridor va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents. Durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1275 i el 1285, es va iniciar la construcció de les Drassanes Reials de Barcelona, que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.
Aquest barri va ser, de fet, el primer eixample de Barcelona, anterior al projectat per l'Ildefons Cerdà. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el 1854 i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys més tard, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte d'en Cerdà. Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuïc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques.
Els propietaris van començar a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de 1858, i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran, després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec.
Segons l'historiador Miquel Badenas, l'origen de la denominació de "Poble Sec" es troba en el fet que l'activitat de les fàbriques que s'instal·laren a mitjans del XIX, van assecar els pous d'aigua de les Hortes de San Bertran.
En l'actualitat tota la muntanya de Montjuïc que domina el barri del Poble Sec conforma en el seu conjunt un paisatge verd amb parcs, museus, àrees esportives i zones d'oci que és la major extensió d'esbarjo de la ciutat. Arran de la política urbanística portada a terme per l'Ajuntament de Barcelona, focalitzada en l'augment del turisme, el barri de Poble Sec ha sofert durs i radicals canvis que estan afectant a la seva històrica i patrimonial arquitectura i a la vida dels seus veïns que des de 2013 han iniciat mobilitzacions de protesta. El 2015 amb el canvi de govern, les mobilitzacions s'han aturat confiant en les promeses de la nova alcaldessa Ada Colau que va prometre una revisió del pla d'usos que afecta al barri i la regulació especial dels carrers Blai i Blesa".

divendres, 13 d’octubre del 2017

Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona. Santa Coloma de Gramenet és la setena ciutat més poblada de la província de Barcelona, la novena de Catalunya i la cinquantena d'Espanya.

Autora: Anna Fuster. Font: Pixlr. Llicència: CC BY-NC-ND 2.0


Santa Coloma de Gramenet és situada a l'est del riu Besòs, entre la Serralada de Marina i el pla de Badalona.

Limita al nord amb el municipi de Montcada i Reixac, a l'oest amb el de Barcelona, a l'est amb el de Badalona i al sud amb el de Sant Adrià de Besòs.

El punt més alt del municipi és el puig Castellar, anomenat popularment turó del Pollo, amb 303 m.

Font del text: Viquipèdia

Resultat de les eleccions