Mi ciudad natal

Mi ciudad natal es Caracas, capital de la República Bolivariana de Venezuela.

Caracas es una ciudad joven, el pasado mes de julio cumplió 451 años de fundada, su nombre completo es Santiago de León de Caracas, hace muchos años era conocida como la ciudad de los techos rojos debido a los techos de teja de las viviendas. Ahora es una ciudad con edificaciones modernas que ha se ha extendido hacia el este, el oeste y el sur. Algunos compositores le han escrito canciones.

Se encuentra situada a una altura aproximada de 1.000 metros sobre el nivel del mar, en un hermoso valle, rodeada de  montañas, disfruta de un agradable clima durante todo el año. 

La montaña que la rodea y con la que limita al norte es conocida como cerro El Ávila (su nombre aborigen es Waraira Repano). Desde allí se tiene una hermosa vista de la ciudad. Para subir a ella el recorrido se puede hacer bien a pie o  utilizando el teleférico.

Vista panorámica del valle de Caracas
desde el Parque Nacional el Ávila

Descripción: View of Caracas and the Venezuelan Capital District — taken from Mount Avila. by Gloria Rodríguez, June 2007
Fecha de carga: 08 de agosto de 2007
Fuente: Transferido desde en.wikipedia a Commons por Haiddendaemian
Autor: SuperHercules de Wikipedia en inglés

Autor: Naidy Rivero

La meva infantesa

Sóc la Núria, i us faré cinc cèntims del poble on vaig nèixer. Linyola, un municipi ubicat a la comarca del Pla d'Urgell de la província de Lleida. 

El nom de la població sembla que podria provenir de la flor de lli, cultiu propi de la zona en èpoques passades. En documents antics apareixen els noms de Lliniola, Llinyola... Podem veure un feix o una garba de lli a l'escut del portal de l'església i, a l'escut actual, un ram de lli sobre l'escacat d'or i sable propi dels comtes d'Urgell, que van conquerir la zona a les darreries del segle XI (Ermengol IV, el de Gerb, 1076-1092).

Com en molts altres llocs aquest poble va anar creixent a partir d’un nucli central, presidit pel castell, el record del qual només perdura en la toponímia (carrer, travessia del Castell). En aquest sector, presidit per l’església parroquial de Santa Maria, es conserven encara alguns grans casals dels segles XVI, XVII i XVIII, construïts sobre porxos. Les muralles i els tres portals que tenien han anat desapareixent en les successives ampliacions i modificacions del traçat urbà.

Linyola és un poble de pagés i els conreus més importants són el farratge (alfals), els cereals (blat i panís) i els fruiters (pomeres i pereres). La ramaderia també té un paper important al terme. Destaquen l’aviram, la cria de bestiar porcí, i en menor quantitat, el boví i l’oví.

I us vull recordar que si us voleu llepar els dits i deleitar d'un suculent entrant amb història, la cassola de tros es el plat típic de Linyola, i no cal dir que per digerir-la un vaset de licor de camamilla de la vila us farà bon profit.

Si hi voleu fer una mica de turismes, cal que visiteu el Parc de les olors, el Museu de Pagès, l'antic Molí d'oli,i pels més esportistes la ruta del Barret Picat, a més a més podeu gaudir de l'exposició del caganer més gran del món que ha aconseguit un rècord guinnes

.

El meu poble, el poble de la meva infantesa és acollidor i la gent és afable i t'acullen com una gran família.

Linyola

Autor: Jniubo

Domini públic 

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Linyola

Font: Wikipédia

Núria Nabau

Barri de Sant Antoni, Barcelona

Sant Antoni es renova

Vaig nèixer l'any 1981 al barri de Sant Antoni, Barcelona. Els meurs records de petit em fan pensar en l'antic mercat, els seurs olors característics i l'intercanvi de cromos dels diumenges al seu voltant.

Mercat de Sant Antoni - 2009

                                                                        Llicència: CC BY - NC - SA

                                                                                        Autor: Lieven Soete    / Font: Flickr   

Aquest 2018, la zona de Sant Antoni s'ha renovat finalment. Els veins de tota la vida, com jo, potser em quedat una mica decebuts, els records de l'antic mercat encara es mantenen vius i el nou mercat i el paviment de ciment no és el que esperavem. Encara així ens alegra que la zona millori pels peatons.

Mercat de Sant Antoni - 2018

Llicència: CC BY - NC - SA

                                                                                         Autor: SHERWOOD    / Font: Flickr  

Si voleu veure més informació de la història del mercat i del barri de Sant Antoni aquí teniu l'enllac:

https://www.mercatdesantantoni.com/

BARCELONA, UNA CIUTAT OBERTA AL MAR

Barcelona,la meva ciutat

Jo vaig néixer a Barcelona, ja fa uns quans anys, però vaig passar la meva infància a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, fins que els meus pares i els meus germans ens vam anar a viure al barri de les Corts. Recordo moltes coses d'aquells anys. Per exemple, tots els diumenges el meu pare ens portava a visitar  racons de la ciutat. Moltes vegades anàvem a passejar a les conegudes Golondrines del port, al costat de la Estàtuta de Colom, i m'agradava sentir l'olor de la mar salada i com el vent ens acariciava les galtes.  Altres vegades ens portava al Parc  Güell, obra del famós arquitecte Gaudí, a la zona alta de Barcelona, i donàvem de menjar als coloms. Si voleu saber més de les Golondrines o del Parc Güell, podeu visitar aquest enllaços:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Golondrina

https://www.conocerbarcelona.com/parque-guell 

Les Golondrines 

                                                                 Llicència: CCBY - SA 3.0

                                                                               Autor: Corradox    / Font: Viquipèdia    

                

Estàtuta de Colón

                                                                  Llicència: Cc-by-sa-2.0
                                                                  Autor: Henrybergyus    / Font: Viquipèdia   

Crec que Barcelona ha canviat des de les Olímpiades de l'any 1992. La ciutat es va obrir a la mar i des de llavors fins ara, també han hagut molts canvis. La ciutat s'ha transformat en una ciutat reconeguda a tot arreu i cada vegada són més i més els turistes que arriben a visitar-la. D'una banda és positiu , però d'altra crec que estem perdem una mica la nostra identitat com a  ciutat, i això em fa una mica de pena.  De totes maneres, ÉS TANT MACA I ÉS LA MEVA CIUTAT!!

Silvia

Santa Coloma de Gramenet

Santa Coloma de Gramenet

La meva ciutat és Santa Coloma de Gramenet, situada a l'est del riu Besòs, entre la Serralada de la Marina i el pla de Badalona. 
Limita al nord amb el municipi de Montcada i Reixac, a l'oest amb el de Barcelona, a l'est amb el de Badalona i al sud amb el de Sant Adrià de Besòs.
Actualment és la novena ciutat més poblada de Catalunya amb un total de 117.597 habitants ( dades del 2017), i una densitat de població de 16.799,57 hab./km².
El punt més alt del municipi és el Puig Castellar, anomenat popularment turó del Pollo, amb 302 m, on s’ubica el poblat ibèric. Es tracta de les restes d'un assentament d'una tribu laietana, fundada el segle VI aC i que va perdurar fins als segles III aC o II aC, justament amb l'arribada dels romans a les terres.
El poblat era de mida mitjana, dedicat bàsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la grega o lacartaginesa.
Actualment la majoria dels objectes descoberts es troben al Museu de la Torre Balldovina.
Per tal de recuperar el patrimoni històric, l'any 2007 es va celebrar la primera Festa Ibera a la ciutat. Entre les activitats, pensades per a tota la família, van destacar les representacions de la vida quotidiana dels ibers.

Per a més informació cliqueu en aquest enllaç

   Poblat Ibèric del Puig Castellar

       Autor : Carquinyol

             Llicència: CC BY –SA  2.0

Text: Font Viquipèdia

Post: Rosa Manzano

Vic i la Catedral de Sant Pere

Vic i la Catedral de Sant Pere

Vic és la ciutat on vaig néixer. Es troba entre Barcelona i Girona, a uns 70 km de distància entre una i l'altra. Per això quan la ciutat se'ls fa petita, els vigatans opten per una o l'altra, segons els gustos. 

Abans sempre anaven a buscar a Barcelona (universitats, obres de teatre, concerts, roba,...) el què no trobaven a Vic, però quan es va construir l'eix transversal, se'ls va obrir una nova possibilitat, Girona.  

Com és ben sabut, Vic és la capital de la comarca d'Osona. Té gairebé 50.000 habitants i actualment és coneguda principalment pel Mercat del Ram, el Mercat de Música Viva de Vic i el seu Mercat Medieval. Quan penses en Vic, t'imagines la seva plaça, que la podem veure cada dia per TV3, a través les càmeres que hi ha col·locades pel temps però jo veig una altra cosa, les pintures d'en Sert de la catedral. 

La catedral de Vic, que es diu la catedral de Sant Pere, quan la veus per fora, no et crida massa l'atenció perquè té una façana neoclàssica, severa i freda, que la única cosa que et recorda és el fred que fa al carrer. Però quan entres a dins, veus a les parets unes figures monumentals, voluminoses, musculoses, d'una gran força, fosques però amb uns reflexos daurats. Tenen uns clarobscurs amb tons marrons, ocres i daurats i detalls d'un granat fosc. D'un estil majestuós i fascinant que il·lustra escenes dels apòstols, o dels mercaders que són expulsats del temple o de Jesús amb la creu, que les fa trascendentals. Josep Ma Sert, va ser un pintor del segle XX, reconegut mundialment. Hi ha obres d'ell a la Catedral i a l'Ajuntament però també a Nova York i a molts altres llocs del món. Va ser un gran muralista i Vic té la sort de poder-ne gaudir.

Interior de la catedral de Vic

Fotografia: Robert. Photography. Vic. Llicència Creative Commons: Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada

Text: Sònia Anglada

Post publicat per Sònia Anglada

He nascut a Barcelona

    Barcelona és una ciutat de més d'un milió i mig d'habitants. Està situada a la vora del mar Mediterrani, però durant molt de temps s'ha dit que vivia d'esquena al mar, perquè hi havia diverses construccions que separaven la ciutat del mar. A partir dels Jocs Olímpics de l'any 1992 Barcelona es va obrir al mar i s'ha convertit en una ciutat molt visitada.

    A la imatge es poden veure els edificis més alts de Barcelona. Al centre de la imatge es poden veure l'Hotel Arts i la Torre Mapfre, els dos edificis més alts que estan a prop  del mar. A l'esquerra es pot veure la Torre Agbar, ara anomenada Torre Glòries, un edifici amb forma d'obús amb una il·luminació molt especial, ja que pot prendre multitud de colors.

     Un dels monuments més coneguts de Barcelona és la Sagrada Família, que va dissenyar l'arquitecte Antoni Gaudí i que encara està en construcció. Es pot veure en la part esquerra de la imatge a prop de la Torre Glòries.

Vista de Barcelona

Autor: Mister No

Llicència: CC BY 3.0

Post de Susana Romano

Vallbona m'enamora

Vallbona és un petit poblet de 1.400 habitants a 60 km de Barcelona. 
Està molt ben situat ja que està comunicat amb la C-15 i també disposa de dues parades dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. També ara els vallbonencs estem d'enhorabona ja que a Vallbona fa qüestió de 2 mesos tenim una casa rural per a tots aquells que vulguin passar uns dies inoblidables en un lloc tranquil i encantador. 

Ca la Maria Xica 1790Fotografia Cedida per Montserrat Martí 

Davant de la plaça de l’Església, en ple cor del municipi, es troba situat Ca la Maria Xica, habitatge que data de 1790. La casa ha estat íntegrament restaurada, però conserva els elements de construcció característics propis de les cases de poble de l’època: bigues de fusta, un celler amb volta catalana, un pati, una façana singular, etc., per la qual cosa ha estat inclosa en el catàleg de patrimoni cultural del municipi.

Ca la Maria Xica és una excel·lent elecció per passar uns dies en la tranquil·litat d’un entorn rural. Es tracta d’una casa amb encant, equipada amb tots els serveis, per oferir el màxim confort als hostes.

La casa compta amb un pati amb una zona de barbacoa i cuina coberta i totalment equipada, que ofereix la possibilitat de realitzar àpats familiars o amb amics, a l’exterior. 

Gaudiu dels enllaços que us he penjat i espero veure us per Vallbona D'Anoia ben aviat.

• Foto i videos cedits per Montserrat Martí  
• Text Montserrat Martí

Reus capital del Baix Camp

Reus és la ciutat on vaig néixer. 

Es creu que l'actual territori de Reus ha estat habitat pels homes des de fa gairebé un milió d'anys, però la vil·la tal i com és en la actualitat, és d'orígen medieval, documentada a partir de l'any 1154.

Avui en dia és una ciutat petita i agradable, a 10 km. de la mar Mediterrània i amb una gran activitat comercial i cultural i bressol de personalitats tan importants com el general Prim, l'arquitecte Gaudí o l'humorista Buenafuente, entre d'altres. 

Plaça Prim i Teatre Fortuny 
Autor: Misburg 3014
Llicència: CC By-SA 3.0
Font: Wiquipèdia

Té una beguda típica que es diu PLIM (ja sabeu allò de " a mi plim.....") i vermut del país, com el Miró.

Els reusencs barrejem el Plim amb el vermut i d'això en surt una altre beguda molt especial, que us convido a probar-la.

A Reus sempre hi ha hagut un gran comerç de fruita seca, i fins l'any 2004 funcionava la Llotja de contractació dels fruits secs a la mateixa plaça Prim, on s'iniciava el camí de l'avellana cap a l'exterior, fent la ruta de Reus París Londres.

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Catalunya-Reus-Monument-Joan-Prim.JPG/320px-Catalunya-Reus-Monument-Joan-Prim.JPG

Bé, us deixo l'enllaç de la wiquipèdia per si voleu complementar aquesta mini descripció, i com diu en Joan als videos " AIXÒ ES TOT".


Cèlia Ciurana

Festa Major de Sants

Hola a tots,

Sants és el meu barri i aquí teniu un tastet de la seva festa major.

La festa major de Sants es celebra al voltant de la diada de Sant Bartomeu, que és el 24 d'agost, al barri de Sants del districte de Sants-Montjuïc Sants-MontjuÏc de Barcelona.

 Una de les característiques principals de la festa és que les associacions de veïns del barri, aplegades en la Federació d' Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants engalanen places i carrers.
També hi és important la presència de la cultura popular amb expressions diverses –gegants, castellers, diables...–, perquè Sants manté entitats i organitzacions de moltes menes que les promouen. Tampoc hi manquen els balls, els grans àpats col·lectius, les cantades d ' havaneres, els tallers infantils, les fires, etc

Carrer Alcolea de baix guarnit
Agost 2008
Autor : Pere López

Les festes de Sants són conegudes pel guarniment de places i carrers, una activitat que ja fa més de cent anys que dura. Associacions de veïns i comissions de festes preparen la decoració durant tot l’any, amb temàtiques i materials que mai no deixen de sorprendre. Per conservar aquesta tradició, cada any s’atorguen premis als carrers més ben engalanats –distribuïts per categories–, en una cerimònia que té es fa endemà de la festivitat, al parc de l’Espanya Industrial

El concurs de guarnits comença oficialment el 1943. La primera fotografia d'un carrer guarnit data del 1905, i és del carrer Vallespir, llavors anomenat carrer Colón. Si abans també es guarnien els carrers no en tenim cap document. Un cop comença el concurs, el nombre de carrers participants augmenta, arribant fins a 22 carrers guarnits el 1950. El 1958 va néixer la Federació de Carrers, amb la funció de coordinar els carrers, però la festa entrà en un període de crisi que va acabar amb la desaparició de la festa entre 1970 i 1984.

La Festa Major de Sants es va reprendre a la dècada dels 80.

Festa Major de Sants
Agost 2008
Autor : Pere López

Font del text i fotografies  : Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_Major_de_Sants

Fotografies sota llicència Creative Commons Reconeixement i Compartir Igual 3.0.No adaptada

                     Post realitzat per Helena Pons.

Molins de Rei i la Fira de la Candelera

Molins de Rei i la Fira de la Candelera.

Molins de Rei és un municipi del Baix Llobregat. És una vila molt dinàmica d’aproximadament 26 000 habitants. Un dels esdeveniment més importants i esperats és La Fira de la Candelera que es celebra cada primer cap de setmana del mes de febrer.

Molins de Rei - Fira de la Candelera

Autoria: Consorci del turisme del Baix Llobregat.  Domini públic

Tots els carrers s’omplen de parades de planter i jardineria, vins, alimentació, herbolaris, brocanters i col·leccionisme, artesania i encants, ecologia, arts; i, també, es fan moltes activitats socioculturals i lúdicofestives: el pregó amb què s’inicia la fira, les jornades agràries, el típic esmorzar de traginers, els concursos, les exposicions, els concerts, els espectacles teatrals, les presentacions de llibres, els castellers, les ballades de gegants, la botifarrada popular. En fi, un gran dia.

Autoria del text: Festacatalunya

Post realitat per: PalmiraR.

Ciutat on vaig néixer Mataró

Mataró és una ciutat que actualment té més de 120.000 habitants, però quan vaig néixer tenia de l'ordre de 60.000 habitants. Per tant s'ha duplicat per a les coses bones (més oferta cultural, més cosmopolita, etc.) i per a les coses no tant bones (més residus, més problemes socials, etc.). Malgrat tot és bon lloc per viure, donat que té mar i muntanya, un bon clima i molt aprop de Barcelona. Un dels equipaments municipals més recents és la bilbioteca Antoni Comas, situada a l'antic escorxador. Aquí en teniu una bona imatge:

Autor de la fotografia: JordiGran Font: Viquipèdia Llicència: Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0Unported (CCBY-SA 3.0) Autora del post: Anna Picon

L'Hospitalet una vila enyorada del seu passat

La ciutat on vaig néixer

De vegades neixes en un lloc i no te’l sents com a teu, no forma part de la teva identitat, justament és el que jo sento per la ciutat que em va veure néixer, L’Hospitalet de Llobregat. 

Tot i que hi vaig viure uns quants anys, sempre l’he trobat força impersonal, potser degut al creixement urbanístic desmesurat, a l’anorreament de la major part de les cases antigues i a la construcció poc planificada de blocs immensos de pisos. Malgrat aquesta aniquilació del seu passat rural, encara es conserven alguns edificis emblemàtics i un petit nombre de vil·les de principis de segle.

Si algun cop visiteu aquesta ciutat, no us deixeu perdre el que queda del vell nucli. A la plaça de l’Ajuntament hi trobareu l'Església de Santa Eulalia de Mèrida i si camineu pels seus voltants hi descobrireu carrers estrets on podreu copsar l’essència agrària que una vegada va envair aquesta ciutat, quan els pagesos conreaven les seves fèrtils terres a la riba del riu Llobregat.    

ESGLÈSIA DE SANTA EULALIA DE MÈRIDA

Autor de la foto: Deosringas

Llicència:  Wikimedia Commons 

Imatge detallada en aquest  Enllaç

Post realitzat per Olga Siurana 

Barcelona

Hola a tots!!!

Barcelona és la meva ciutat de naixament.
Va fer un gran canvi arran dels llocs olímpics a l'any 1992, es va obrir al mar, van transformar el barris, i és van crear de nous. 
Una altre cita important va ser en l'any 2004 quan és va celebrar el Forum de les cultures on van recuperar zones com les del bèsos, poble nou.
Poc a poc Barcelona es convirteix en una moderna i cosmopolita un referen per a moltes ciutats i on les persones d'arreu del mòn venen a disfrutar de la seva riquesa cultural.


Us deixo l'enllaç de la vikipèdia on podem lleguir més sobre la historia de Barcelona.


URL: https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Barcelona
FONT: Viquipèdia.

Foto: Don Mc Cullough ( CC BY-NC )

 












Fins aviat!!!
Mónica Núñez 

Carrer d'Aragó l'Eixample de Barcelona.

Vaig néixer al Carrer d’Aragó, a l’Eixample de Barcelona.

 

Carrer d'Aragó. Eixample de Barcelona

El carrer d’Aragó és un carrer de Barcelona. És un dels carrers més amples i una de les principals vies de trànsit del districte de l'Eixample, i també a part del de Sant Martí. Al disseny del Pla Cerdà apareix anomenat amb la lletra L, i rebé la seva denominació actual ja a la proposta inicial de noms pels carrers de l'Eixample feta per Víctor Balaguer l'any 1863.

La numeració del carrer comença a la intersecció amb el carrer de Tarragona, i acaba a la intersecció amb el carrer de Lope de Vega, encara que ací el carrer continua amb el nom de Rambla de Guipúscoa. En la major part del seu recorregut, des de l'avinguda Meridiana fins al carrer de Tarragona, el trànsit circula en una sola calçada de sentit únic cap al sud-oest (Llobregat), és a dir, el contrari de la numeració. En el seu tram central arriba a tenir fins a set carrils destinats al trànsit, però s'estreta lleugerament a partir del carrer Casanova on es troba l'inici de l'avinguda de Roma. En canvi, al tram del barri del Clot, des de l'avinguda Meridiana cap al nord-est, té dues calçades de sentits contraris separades per una passeig central. Els carrers paral·lels més pròxims són el carrer de València al nord i el carrer del Consell de Cent al sud.

Autor del text: Viquipèdia l’enciclopèdia lliure.

Enllaç:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Carrer_d%27Arag%C3%B3

Autor imatge:Laslovarga
Llicència imatge:Creative Commons. Genérica de Atribución/Compartir- Igual 3.0
Enllaç:

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Barselona115.JPG

Post realitzat per Xavier Bosch

Barri de la Ribera a Barcelona

Sempre que puc faig una passejada pel centre de Barcelona.

M'agrada especialment el barri de la Ribera.

Quan venen amics o família de fora , segur que visitem aquest indret.

Es pot veure  l'esglèsia de Santa Maria del Mar, el Fossar de les Moreres, el museo Picasso, el  Born, el mercat de Santa Caterina... etc.

També és molt a prop del port i del barri de la Barceloneta.

Afegeixo  una foto d'algun  dels  llocs que he esmentat. 

És només una petita part de tot el que pot oferir Barcelona.

Santa Maria del Mar

                                   Autor: Ad Meskens


Isabel Garcia Chao

PREIXANA: EL MEU POBLE

Us presento el petit nucli de població —actualment no arriba als 400 habitants— on em vaig fer gran i on encara hi viu una bona part de la meva família.

No se sap amb certesa d'on prové el nom de la població de Preixana, topònim que segons els filòlegs prové del nom llatí de dona, Prisciana. Ara bé, quina va ser la senyora que donà el nom al castell del nostre poble? És que abans de la dominació musulmana hi hagué aquí una vila romana, propietat d'aquella senyora? També podria ser que la gent del poble de la Vall del Lord -poble amb el mateix nom que Preixana prop de Navès i que passà al municipi de Montmajor quan es formaren els municipis- vinguessin a repoblar aquest lloc de l'Urgell juntament amb els Anglesoles, que també tenien possessions a Navès i procedien del Solsonès. És més possible això que no pas que s'hi conservés el nom d'una senyora de l'època romana, després de quatre segles d'ocupació musulmana.

Autoria del text: http://www.preixana.cat

                                           Fotografia de Preixana a la Wikipedia.

                                           Autoria: B3rnat, Domini públic

Els picapedrers de Preixana , han tingut gran nomenada des d’antic. Testimoni del seu treball són els elements que podem trobar distribuïts en aquest parc públic. Sota els pins s’escampen magnífiques taules de pedra amb els seus corresponents bancs que no són res més que elements reaprofitats de treballs dels picapedrers: làpides sepulcrals, esteles funeràries discoïdals destinades a fitar les capçaleres de les tombes, grans sarcòfags, menjadores d’animals, cups de vi, basaments de creus de terme, molins d’oli, piques bugaderes, dipòsits ...

Un exemple molt important del treball de la pedra a la població és l’anomenada estela de Preixana , trobada el 1970 a la partida de la Bassa Bona: és un gran bloc de pedra de més d’un metre d’alçada amb la representació d’un guerrer que porta una corretja o bandolera de la qual penja una espasa. Pertany a l’Edat del Bronze, com indica el punyal que apareix al lateral de la pedra. Està exposada al Museu Duran i Santpere de Cervera.

Autoria del text: www.festacatalunya.cat

També hi podeu trobar les restes d’un antic castell, les esglésies de Santa Maria i Sant Llorenç, un vestigi de la pesta (capella de la Verge de l’Horta),  la repoblació forestal del Parc de l’ermita de Montalbà (d’aquí el meu nom) i la reserva d’ocells Belianes-Preixana.  

Si en voleu més informació podeu clicar aquí.

Post realitzat per: Mont Bori