Autor: Antonio Cansino. Pixabay License
L'Hospitalet de Llobregat és això. Contrast i multiculturalitat. És la ciutat on vaig néixer i on he viscut la major part de la meva vida. Així he pogut veure els canvis que ha tingut la ciutat, que han estat molt significatius. Sobretot urbanísticament, on ens trobem barris que barregen edificis obrers amb noves construccions amb clares ambicions empresarials.
Casa meva serà sempre Santa Eulàlia, tocant la Gran Via i al costat de la ciutat Judicial. Aquest barri possiblement és el que ha tingut més inversió en noves construccions. Abans hi havia poc més que camp, però d'això queda poc. A l'skyline s'hi sumen la gran Ciutat Judicial, el Gran Via 2, el IKEA, la Fira de Barcelona i diferents gratacels d'hotels i oficines. Ara ens trobem una Gran Via soterrada i un passeig per caminar en l'anomenada "ruta del colesterol" que va de Santa Eulàlia en direcció Plaça Espanya o cap al Gornal. També tenim una gran avinguda que ens connecta amb el barri de Sants.
A nivell social,
evidentment, també molts canvis, no només relacionats amb l'àmplia interculturalitat. Els hàbits socials han estat modificats. Quan era adolescent hi havia poc
més que el bar Serra per prendre alguna cosa. Ara aquest barri té
molts espais de restauració i serveis de lleure, fins i tot més que al centre de L'Hospitalet.
En definitiva, amb el pas de temps ens trobem amb les dues cares de la moneda. Sens dubte, tenim una ciutat més moderna i propera a Barcelona, també més còmoda i ben comunicada, però amb un detriment de les zones verdes. La lluita veïnal està aquí, en protegir els pocs parcs que queden, tot i que el veïnat de Santa Eulàlia no és el pitjor parat de la ciutat. L'avenç del "ladrillo" i els interessos econòmics és imparable a tota la ciutat.
Laura Herrero Ovide
Competic 2
