dimarts, 14 de novembre de 2017

Cornellà de Llobregat


Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat. El seu terme municipal limita amb els de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat al sud, l'Hospitalet de Llobregat a l'est, Sant Joan Despí a l'oest i Esplugues de Llobregat al nord.

Història
Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas - com tota la comarca del Baix Llobregat - de les vies d'entrada i sortida de la capital de Catalunya, i la presència del riu Llobregat. El seu nom fa referència a un origen romà (Cornelianum) del qual en queden vestigis a la zona del barri Centre entre l'església parroquial de Santa Maria i el Castell.[1]
També hi ha restes visigòtiques, i la primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns al mateix lloc que l'actual Castell (construït el segle XIV). La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al segle XIII i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al segle XVIII.
Les columnes que presideixen l'accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art pre-romànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928.
Tot indica que en el lloc on actualment està l'edifici consistorial s'hi va construir en el segle V una església primitiva que va fer les funcions de primer temple parroquial. Al segle X, la consolidació del nucli de poblament va motivar l'engrandiment de l'església primitiva. En aquest moment s'afegiren les dues columnes que eren el suport de l'arc principal de l'església. Els estudiosos de la història de l'art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l'art del Califat de Còrdova.
L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, i va passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. L'any 1819 té lloc un canvi important amb la inauguració del Canal de la Infanta: es desenvolupa el regadiu i hi ha un extraordinari procés d'industrialització. El ferrocarril arriba el 1854. Durant un segle el sector tèxtil esdevé la base econòmica del municipi, i alhora, creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, Pedró, la Gavarra). L'any 1910 l'empresa Siemens AG es va establir a Cornellà.
A partir de 1950, es multiplica l'arribada de nous habitants i el procés industrialitzador i urbanístic, sovint desordenat. Es construeix el barri de Sant Ildefons (anys 60) i Fontsanta (1974). S'arriba a 100.000 habitants el 1979. Aquest creixement ha fet confluir a Cornellà de Llobregat persones de diverses procedències, aportant la seva personalitat, la seva cultura i la seva història a la pròpia de la ciutat. El moviment associatiu i les festes que s'hi realitzen fan patent aquesta varietat i riquesa de continguts culturals.
En els darrers vint-i-cinc anys, l'Ajuntament democràtic ha portat a terme un procés de lenta recuperació del municipi en tots els ordres. S'ha racionalitzat l'expansió urbanística i s'han fet arribar els serveis i equipaments a tota la població. Han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera (ara desaparegut amb la construcció de l'estadi del RCD Espanyol). Avui el teixit econòmic de Cornellà està molt més equilibrat, acull nombroses empreses de logística i també de vinculades a la nova economia.

Patrimoni històric
Entre d'altres monuments importants en el municipi, destaca:

- Torre de la Miranda (Segle XIX)
Situada a l'avinguda Salvador Allende, al barri de Sant Ildefons. D'estil neo-mudèjar i planta hexagonal, la va fer construir Arnau de Mercader a finals del segle XIX com a mirador sobre la plana del Llobregat i per poder estudiar les aus.

Fotografia amb llicència Creative Commons amb termes de reconeixement

Font del text: Viquipèdia

Autor del post: Daniel Mateo

dilluns, 6 de novembre de 2017

          
DONOSTIA / SAN SEBASTIÁN 

Resultado de imagen de san sebastian donosti
Autor:Joanjoc

CIUDAD ABIERTA AL MAR, PROTEGIDA POR LOS MONTES IGELDO, URGULL Y ULÍA
Nada más llegar a San Sebastián la playa de La Concha te invita a un baño o un agradable paseo por sus orillas, incluso en invierno. La elegancia de su bahía, enmarcada por el monte Igueldo y la isla de Santa Clara, es mundialmente reconocida. La ciudad cuenta con otras dos bellas playas urbanas: Si te gusta caminar, puedes comenzar tu paseo en la playa de la Zurriola, frecuentada por los amantes del surf, luego rodear el Monte Urgull por el Paseo Nuevo y cruzar después toda la bahía terminando en la playa de Ondarreta. Allí te espera el Peine del Viento, impresionante conjunto escultórico-monumental de Eduardo Chillida y Peña Gantxegi, que te hablará de la bravura del Cantábrico.       
       
Resultado de imagen de san sebastian donosti                                                                                                     https://commons.wikimedia.org/wiki/File:El_Peine_De_Los_Vientos_1,_San_Sebastian.jpg         
Autor:   Sukopare       

 Si los escenarios naturales de San Sebastián son deliciosos, el buen gusto de sus gentes quiso que puentes, plazas, y edificios lo fueran aún más. Te sentirás inmerso en la Belle Epoque pasando delante del Teatro Victoria Eugenia, el Hotel Maria Cristina o el Balneario de La Perla en el que se alojaba lo más alto de la aristocracia a principios del siglo XX.


 
Autor: Laureà from Barcelona
 Ciudad de cine 
San Sebastián se convierte en escenario de cine cada septiembre, las estrellas internacionales llegan a diario durante el Festival internacional de Cine. Si vienes en esas fechas, podrás fotografiarte con ellos, suelen mezclarse con turistas y foráneos.      

dimecres, 25 d’octubre de 2017


Sidamon



Sidamon està situat al sector ponent de la comarca del Pla d’Urgell i a 232 metres sobre el nivell del mar. Limita amb el municipis de Bell-lloc, Palau d’Anglesola, Fondarella, Mollerussa i Torregrossa. El seu terme té una extensió de 8,16 Km2. amb conreus de regadiu (cereals, hortalisses, arbres fruiters...) i de secà; així com també granges d’aviram, i bestiar boví i porcí.

El topònim està documentat el 1079 amb un híbrid d'àrab i llatí, Cidamundum. L'origen és incert. Podria ser una contracció d'«ací damunt», o provenir del nom àrab de persona SidiAmud o del germànic Sigmund.[1] En el fogatge del segle xv apareix com Sidemunt, de la vegueria de Cardona, i al segle xvi com Sidamunt de la vegueria de Tàrrega.[2] En els primers censos del segle xix es va registrar com Sidamunt.[3] El 1933 es va canviar a Sidamon, a proposta de l'IEC.[4] El 1937 va canviar el nom pel d'Olèstria, per motius i amb significat no esbrinats.[5] El franquisme va anul·lar els canvis republicans i fins al 1983 no es va normalitzar a Sidamon.[6]



                                       Església de Sant Bartomeu i Plaça Major. Autor: Isaac Yeguas. Font: Wikipèdia Commons

 Publicat per Josep M. Domingo

dimarts, 24 d’octubre de 2017

LES CORTS

Les Corts
Entre l’avinguda Diagonal, plena de comerços, i el bullici futbolístic del Camp Nou, el districte de les Corts es desplega com una Barcelona enjardinada per descobrir i perdre-s’hi, a mig camí entre el passat rural i l’elegància d’un barri residencial.

PARCS I JARDINS PER PERDRE-S'HI
El districte de les Corts ofereix la tranquil·litat i l’elegància de la zona alta, alhora que conserva un aire popular i rural. Originàriament, entre el segle XII i començament del XIX, el territori on s'assenta les Corts estava molt despoblat, amb només algunes masies agrícoles repartides aquí i allà que es construïen al voltant dels torrents que baixaven de Collserola. Situat a l’oest de la ciutat, entre els municipis de Sants i Sarrià, aquest era un territori franc que no tenia municipalitat sinó que depenia directament de la reialesa. Aquest fet explica la construcció, a la part alta, del Reial Monestir de Pedralbes, fundat per la reina Elisenda de Montcada l'any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II el Just, i ubicat dins l'antic terme de Sarrià.

El territori franc es va convertir en municipi l’any 1836, i va mantenir una vinculació estreta amb Sarrià, sobretot eclesiàstica, que venia dels segles anteriors, ja que les Corts no va tenir parròquia fins al 1849, quan es va acabar de construir l’església de Santa Maria del Remei. Després, l’any 1897 va ser annexionat a Barcelona, i s'hi va iniciar una progressiva urbanització. Avui dia és un districte de transició entre les classes més acomodades de la part alta i les classes mitjanes de la Barcelona més tradicional, tot i que encara queden alguns vestigis de l’època rural, com ara la masia Can Rosés, convertida avui dia en biblioteca. El que sí que conserva d’aquell origen rural, i potser sigui el seu major atractiu, són els parcs i jardins que desplega als seus tres barris: les Corts, Pedralbes i la Maternitat i Sant Ramon.


RACONS PLENS DE FRESCOR
El més animat i popular és el barri de les Corts, amb places i espais autèntics i singulars on gaudir de la tranquil·litat, com ara la plaça de Comas, on el monument del pagès Pau Farinetes dóna una pista sobre el passat agrícola del districte.

Plaça Comas



El barri de la Maternitat i Sant Ramon disposa de llocs de gran importància per a la vida dels barcelonins. Un d'aquests llocs és el Camp Nou, l’estadi del Futbol Club Barcelona, que converteix aquest barri en una festa els dies de partit, amb una afició fidel que el segueix en massa.
Camp Nou




Un altre indret de vital importància és la Casa de la Maternitat, que amaga els jardins de la Maternitat, un gran parc esquitxat d’edificis modernistes on gaudir de l’ambient fresc i de la tranquil·litat. Hi ha grans àrees de gespa a banda i banda d’amples camins de sauló que uneixen, d’una manera molt harmoniosa, tant els pavellons modernistes com els accessos al recinte.
Jardins de la Maternitat

Jardins de la Maternitat


A un extrem del districte, al llindar amb el municipi de l’Hospitalet de Llobregat, s’obre el nou parc de Can Rigal, uns jardins nous, bastant desconeguts i molt atractius, que inclouen en el seu funcionament mesures de sostenibilitat i que són un luxe per a tots els que desitgin gaudir del verd i la pau enmig de la ciutat. Anant cap a la zona alta, al voltant del Reial Monestir, el districte de les Corts acull el barri de Pedralbes, un dels més selectes de la ciutat i on actualment resideix la burgesia més benestant de Barcelona. A laZona Universitària, tocant a l’avinguda Diagonal, trobem dos dels jardins més bells i curiosos de la ciutat: els jardins del Palau de Pedralbes, plens d’encant senyorial, i el parc de Cervantes, especialitzat en el cultiu de roses i que a la primavera esdevé tot un espectacle per a la vista i l’olfacte.
Al districte de les Corts, perdre’s pels jardins i parcs suposa un viatge naturalal passat, alhora que fa possible gaudir d’un parèntesi d’harmonia i verdor enmig de la urbs.






Publicat:  Mireia Weikert Garcia
Fotos: Mireia Weikert Garcia




diumenge, 22 d’octubre de 2017

Les Corts

LES CORTS (BARCELONA)


Edifici La Maternitat. Autora Maria Rosa Ferre. Font :Flickr. Llicència CC-BY-sa

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. És el districte IV i està format per tres barris. Limita amb el terme municipal de l'Hospitalet de Llobregat al sud i amb el districte de Sants-Montjuïc, al nord amb el districte de Sarrià - Sant Gervasi, a l'est amb l'Eixample i a l'oest amb els municipis d'Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern.

En concret, vaig néixer a La Maternitat La Maternitat i Sant Ramon és un barri del districte de les Corts de la ciutat Barcelona que confronta amb el municipi de l'Hospitalet de Llobregat. Aquest barri està format per dos sectors diferents, a ponent Sant Ramon i el de la Maternitat i Can Bacardí a llevant.
El nom de Sant Ramon prové de la parròquia de Sant Ramon Nonat, aquest sector també és anomenat Collblanc. La Maternitat és un nucli al voltant d'una residència assistencial, la Casa de la Maternitat i Expòsits que va construir la Diputació de Barcelona i que va encarregar a Camil Oliveras i Gensana.
A la zona central del barri hi ha tres grans equipaments, les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, entre elles el Camp Nou, el cementiri de les Corts i el complex de la Maternitat

Font del text: Viquipèdia
Publicat per: M.Àngels Araujo

dissabte, 21 d’octubre de 2017


Sant Andreu de Palomar

File:Falques-esglesiaStAndreu-0496r.jpg
Parròquia de Sant Andreu de Palomar.  Font: Wikimedia Commons. Autora: Amada Álvarez

Sant Andreu de Palomar és un  barri del districte de Sant Andreu de Barcelona. Fou el principal nucli de l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que més o menys coincideix amb el que avui és el districte de Sant AndreuNou Barris i una part d'Horta-Guinardó. Té una superfície de 174 hectàrees i té una població d'uns 55.000 habitants. Els seus límits són: el carrer Rovira i Virgili (antiga Riera d'Horta), el passeig de Santa Coloma, l'avinguda Meridiana, i les vies de ferrocarril.

Una mica d'història del "meu poble"
El 20 d'abril de 1897, la reina d'Espanya signà el Decret d'Agregació que va annexionar Sant Andreu de Palomar i molts altres pobles del pla de Barcelona (Gràcia, Sants, Les Corts, Sant Martí, Sant Gervasi de Cassoles, posteriorment Horta i Sarrià) a Barcelona. La junta desagregacionista creada a l'efecte no va poder-ho evitar. Això va convertir el poble en el districte novè. Més endavant, l'antic terme municipal fou esquarterat i repartit pels districtes d'Horta-Guinardó, Sant Martí, Nou Barris i el propi de Sant Andreu, amb l'afegitó d'una part de Sant Martí de Provençals (La Sagrera i Navas).
Sant Andreu és conegut per la seva iniciativa associacionista, principalment al voltant d'entitats de caràcter esportiu, com ara l'Agrupació Excursionista Muntanya, de 1931, la Unió Esportiva Sant Andreu i el Club Natació Sant Andreu.

Autor de l'entrada: Carmelo Medina
Text: Viquipèdia (adaptat)
Escut de Sant Andreu de Palomar
Escut de Sant Andreu de Palomar. Font: Ajuntament de Barcelona

dijous, 19 d’octubre de 2017

VINAIXA



Antic castell de Vinaixa     Autor: Jordi Domènech Font: Flickr  Llicència: cc BY-SA
 
Vinaixa és un municipi del sud-oest de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida. Limita amb els termes municipals de la Conca de Barberà de Vimbodí i Poblet i Vallclara (SE), i amb els garriguencs del Vilosell (SW), L’Albi (W), Les Borges Blanques i La Floresta (NW), els Omellons (N), l’Espluga Calba (NE), Fulleda i Tarrés (E).

El nucli de Vinaixa sorgeix en el segle VIII, a partir d'un enclavament àrab al voltant d'un castell. Al segle XII, el poble s'anomenava Avinaixa (de l'àrab, Ibn Aisa 'fill d'Aixa'). Amb l'avanç dels cristians, el nucli fou repoblat per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar carta de poblament al segle XII a gent de Tàrrega. Berenguer de Puigverd va concedir diversos instruments a favor del Monestir de Poblet, que en el segle XIII va adquirir la jurisdicció total. La Casa de Poblet ("Cal Panxa") és una antiga propietat dels capellans de Poblet, que havia estat durant uns segles un lloc on es recaptaven impostos pel Monestir de Poblet. Preserva el segell de l'abat Copons a l'arc de la portalada i a l'interior de la casa es troben tres arcs d'estil gòtic, on cada pedra té la seva història. Actualment és de propietat particular. 


Font del Text: Viquipèdia

Publicat per: Montserrat Abelló Güell

Resultat de les eleccions