Vista de Vallbona d'Anoia - Autor: Jordiferrer
Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported - Font: Wikimedia
El terme municipal de Vallbona d'Anoia, de 6,45 km 2 , s'estén a l'esquerra de l'Anoia (que el separa del de Cabrera d'anoia), a la seva sortida del congost de Capellades. Limita a l'est i al sud-est amb Piera, al sud-oest amb Cabrera d'Anoia, a l'oest amb Capellades i al nord-oest amb la Pobla de Claramunt. El curs del riu segueix a partir de Vallbona una falla en direcció perpendicular a la Serralada Prelitoral i deixa enrere la Conca d'Òdena i la Depressió Central per solcar la plana penedesenca. Aquest sector de la vall de Vallbona és accidentat al nord pels vessants de la serra de Miramar (593 m) i drenen el territori, també, la Riera Seca, la riera de Querol i el torrent de Llivars, que fan els xaragalls entre els materials durs del granit paleozoic i els més tous de les llicorelles silúriques i les argiles miocèniques.
Comprèn el poble de Vallbona d'Anoia, cap de municipi, i la urbanització Vallbonica. Es pot accedir al poble per la carretera local que, surt del terme de Martorell, passa per Sant Esteve Sesrovires i Masquefa, fins a arribar al cap de municipi, des d'on continua vers Capellades, on embranca amb l'antiga comarcal C-244 d'Igualada a Vilafranca. Ja abans d'arribar a Capellades connecta també amb la nova C-15. Travessa el terme la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat d'Igualada a Barcelona, amb dues estacions al municipi, una prop del límit amb Capellades i Cabrera, i l'altra a Vallbona.
El lloc de Vallbona, esmentat des del 1184, estigué gairebé sempre sota la jurisdicció dels mateixos senyors del veí castell de Cabrera d'Anoia, que des del segle XI fins al XIV foren els comtes de Barcelona. El 1463 la senyoria de Vallbona passà al llinatge Camporrells; el 1549, Elisabet Joana de Camporrells, casada amb Lluís de Boixadors, establí la casa al carrer Major de Vallbona, ja que el castell de Cabrera es trobava aleshores ja enderrocat.
El 1568 era senyor del poble Lluís de Foixà i Boixadors, el 1586 Octavi de Foixà, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, i el 1596 Magdalena de Foixà, monja cistercenca. El 1599 la senyoria passà a Lluís de Foixà, fill natural legitimat d'Octavi, i posteriorment als seus successors fins el 1812. Vallbona va pertànyer fins el 1716 a la vegueria de Vilafranca del Penedès i fins el 1833 al corregiment de Vilafranca.
Font: Ajuntament de Vallbona d'Anoia (vallbonadanoia.cat)
Esteve Martí Soteras
