dissabte, 31 d’octubre del 2020

Activitat de Blog Santa Coloma de Farners.


El meu poble que he nascut es diu Santa coloma de Farners.

És un poble molt bonic, acollidor tenim la sort de tenir un parc i un riu amb una resclosa.

A la resclosa hi ha un munt d'aigua quant plou, la gent a l'estiu si va a banya també fan excursions per dintre la riera i van pujant riu amunt.

Al cantó de la resclosa hi ha una carretera que puja al castell de Farners, quan hi ha alguna festa la gent puja a dinar a l'esplanada que té a baix del castell.

A part de pujar-hi amb cotxe un dia a l'any la gent i puja a peu agafar el camí que li diuen trenca cames i són uns corriols que t'estalvies molts de tros o si no puges per la carretera normal.

Pel camí trobem una pedra que sempre fem parada, diu la llegenda que si piques contra la pedra vent fort et caurà una moneda de cinc cèntims i d'aquí bé el seu nom la pedra dels cinc cèntims.

Podríem escriure sense parar quan parles del teu poble que has nascut però acabem detallant la fira de la ratafia que és una festa d'un licor molt bo i la fira sempre se celebra a l'octubre.

Esperó que us hagi agradat i si teniu un dia podreu fer-hi una escapada.

Salutacions.
Roger.







divendres, 30 d’octubre del 2020

Hospitalet de Llobregat

 HOSPITALET DE LLOBREGAT



 



Autor: Jorge Franganillo

Llicencia: CC-BY-SA-4.0


La ciutat de L'Hospitalet té 12,49 quilòmetres quadrats, està situada a la plana litoral i pertany a la comarca catalana del Barcelonès, entre els municipis de Barcelona, Esplugues, Cornellà i el Prat, al marge esquerre del riu Llobregat.

La seva població de prop de 265.000 persones i densitat de població, estimada en 21.364,76 hab/km² (2019), juntament amb els seus 12,4 km² de superficie la converteixen en la segona ciutat més habitada de Catalunya i la més densa de tota Espanya, de tots els Paisos catalans i de tot Europa.  

Administrativament, L'Hospitalet es divideix en 6 districtes i 13 barris:

DistrictesBarris
Districte Ibarris del Centre, Sant Josep i Sanfeliu
Districte IIbarris de Collblanc i la Torrassa
Districte IIIbarris de Santa Eulàlia i Granvia Sud
Districte IVbarris de la Florida i les Planes
Districte Vbarris de Pubilla Cases i Can Serra
Districte VIbarris de Bellvitge i el Gornal

"Filla de dos indrets" de Marina Gimeno Hoste

 

Filla de dos indrets

Vaig néixer a l'Hospital de Sant Pau, al cor del Guinardó. Tinc pocs records d'aquells primers moments de vida, però el que sí que tinc present són tots els gronxadors on em pujava i el tall de formatge que em donava la Carme de la xarcuteria perquè no m'hagués d'esperar a l'arribar a casa. Em duraven poc aquells talls i encara em va durar més poc el barri. 

Carrer Major (Parets del Vallès)
Autor: Enfo - Own Work
Font: Enllaç Wikipedia
Llicència: CC BY-SA 4.0

Els meus pares, fugint de l'increment del lloguer, van voler mudar-se a Parets del Vallès quan jo tenia dos anys, per buscar també pau, ambient de poble i estalviar-se algun o altre clàxon. I així ho van fer, es van mudar a uns pisos nous del costat del meu avi que eren lluminosos i estaven ben comunicats, a prop de l'estació de tren. Ells seguirien treballant a Barcelona, sempre connectats amb la ciutat i jo començaria una nova vida al poble. Estava contenta però tampoc m'assabentava massa. Vaig anar a parar a un indret nou per a mi, molt més tranquil i on el temps avançava més relaxat. 

Parets del Vallès és un poble de pas i residencial. Es troba dividit per una carretera principal anomenada Av. Catalunya, que connecta l'Eixample amb el casc antic del poble. Nosaltres vivim a l'Eixample, un barri de veïns i veïnes treballadores que la majoria es coneixen entre elles i es dediquen únicament a treballar, residir, dormir, menjar, passejar i comprar a Granollers. I, de tant en tant, escoltes alguna cançó que vola d'alguna finestra com a senyal de temps lliure. Però és la tranquil·litat la paraula que definiria millor els meus carrers. 

Font de la Plaça de la Vila (Parets)
                  Autor: Enfo - Own Work
                  Font: Enllaç Wikipedia
                  Llicència: CC BY-SA 4.0

L'altra part del poble, el casc antic, té molt més ambient comercial i molta més vida de carrer. Està format per la Plaça de la Vila, que és on es troba l'Ajuntament i l'Església de Sant Esteve, d'estil neoromànic i d'interès local. D'aquesta parròquia m'agrada molt la font que té al davant, on de petita ens asseiem en cada pilona que la rodejava i et miraves i parlaves amb altres nois i noies del poble.

En el casc antic també és on s'hi reuneixen les principals entitats culturals, diables, castellers, gegants i gitanes, que són les que ens deleiten amb les seves actuacions de Festa Major. És un poble que té una comissió de festes molt gran, amb un Parc de la Linera que els hi permetia fer barres de bar de begudes i entrepans i tot tipus d'espectacles. Ara tot això s'ha frenat una mica. 

Tot i així, amb la pandèmia que estem patint actualment, la gent ha començat a fer més consum local, Parets ja no és tant de pas i no serveix només per passejar, sinó que s'ha iniciat una campanya des de l'Ajuntament per comprar a totes les botigues petites i supermercats que tenim al poble, ja que sinó la seva ànima comercial desapareixeria. A casa l'estem complint bastant, sobretot per la fruita, verdura, carn i peix. Sembla que funciona.

Però tot i així, amb l'oci no puc ni voldré fer mai consum local, ja que tinc els amics i les persones que estimo a la ciutat. Tinc el cor a Barcelona i em serà difícil canviar-lo de lloc. 


Marina Gimeno Hoste
 

dimecres, 28 d’octubre del 2020

 

Sant Pol de Mar 

Per a mi és un poblet  entranyable on he passat els estius de la meva adolescència, molt petit però amb boniques platges on sempre es pot troba un raconet tranquil, amb aigües o molt netes o molt brutes, el terme mitjà gairebé no existeix, qüestió de sort.

En aquesta població va néixer la gran cuinera Carme Ruscalleda que amb el seu Restaurant el Sant Pau ha estat la gran ambaixadora d'aquest preciós poblet, que es coneix arreu del territori.

"Sant Pol de Mar" by Carme Fortià is licensed under CC BY-NC-ND 2.0

Sant Pol de Mar 

 Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya. Deu el seu origen, així com el nom, al Monestir de Sant Pau del segle x. Els divendres hi té lloc el mercat setmanal.  

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pol_de_Mar

EMMA IBAÑEZ PEREZ

El Clot - Barcelona

 


Vilarrubla, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons

Hola a tots i totes,

Em dic Jordi Lombart i sóc fill del barri del Clot, al districte de Sant Martí de Barcelona.

El Clot és un dels barris més antics de Barcelona. A l'edat mitjana ja existia i s'anomenava Clotum melis, que significa, literalment, forat de la mel. Es deia així perquè en aquella època, es produïa molta mel a la zona.

Al llarg del segle XIX es van instal·lar multitud de fàbriques, sobretot tèxtils, consolidant al Clot com un barri obrer i industrial. El fet que el tren tallés el barri per la meitat, també es va convertir en un tret característic.

Actualment el barri ha perdut tot el teixit industrial i s'ha anat transformant en un barri pels veïns i veïnes. Tranquil, amb tots els serveis necessaris, ben comunicat amb busos i les línies 1 i 2 de metro, encara no massa afectat pel turisme, es converteix en un dels pocs barris amb caràcter propi i personalitat que manter Barcelona.

Toniher 18:29, 28 July 2007 (UTC), CC BY-SA 1.0, via Wikimedia Commons



Encara que ara visc exiliat a un altre barri per amor, mai perdre el meu orgull Clotenc. 

diumenge, 25 d’octubre del 2020

Una pinzellada sobre el meu barri

Una pinzellada sobre el meu barri


Hola a tots, Sóc la Núria Pérez

Aquesta és la primera entrada que faig al blog.

Aquesta prova demana incloure una imatge del poble on vam nèixer. 

Bé, jo vaig néixer a Barcelona i és on he viscut sempre. Concretament al Barri de la Sagrada Família. És un barri que forma part del Districte de l'Eixample. Per tots els que no sou de Barcelona i no sabeu ubicar gaire els barris aquí us deixo una imatge.

Quan la ciutat va començar a créixer,"eixamplar-se", sortint de les muralles medievals tot el que hi havia més enllà eren terres i camps. El que correspondria, més o menys, amb el territori del barri actual, s'anomenava El Poblet. I no va ser fins que es va començar l'edificació del temple que va pasar a anomenar-se el Barri de la Sagrada Família. 


Electro07 (derivative work) - File:Barcelona Barris.svg

Com segur que tots vosaltres heu vist moltes vegades fotografies del Temple de la Sagrada Família, he preferit no incloure aquesta imatge i el que he fet ha estat buscar una imatge de l'interior de la Basílica,la part nova. Si no l'heu visitat mai, us ho recomano. L'interior és espectacular.

Aquest és un exemple de com entra la llum en el interior que es reflecteix en els vitralls i provoca un joc de colors en el interior molt bonic.


 © Ad Meskens / Wikimedia Commons


Desitjo que sigui del vostre interès. 


Núria

Vallbona d'Anoia

 


VALLBONA D'ANOIA

                  Autor: Biomachinoid          Llicència: Domini públic           Font: Wikimedia Commons             


Vallbona d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia que té uns 1400 habitants. 

La Festa del Roser de Vallbona d'Anoia forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.[1]

El 2019, l'alcaldessa és Meritxell Baqué. [2]



Referències

 

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.



Mireia Ollé Bartrolí

Ontinyent,de poble d'estiueig a ser el meu poble

 Ontinyent, tal com diu el títol, durant molts anys ha estat el meu poble d'estiueig, i ara ja és el meu poble. 

La família hi vam anar  un estiu , per que els meus pares havien conegut un grup de gent d'allà. Com tot que comença amb una convidada d'uns dies, durant molt anys hem anat cada estiu o cada vegada que hem pogut, com el cap d'any de l'any 2000. Quin records d'aquell Cap d'any.. 😌

Ontinyent, és la capital de comarca de la Vall d'Albaida.  Es troba a la vora del riu Clariano. El relleu majoritàriament és muntanyenc on destaca la Serra Grossa, que tanca la comarca de la Vall d'Albaida per l'oest.

Poble  amb molts interessos, que si els vols descobrir, ja val mes que portis un bon calçat, ja que om tot poble creat a una zona muntanyenca , hi h més carres amb pendent que plans. 

Aix.. com trobo a faltar , les festes de Moros i Cristians, tots dinant a casa el Rafael..Aquelles arrossos al forn, les rosquilles, anar a fer una miqueta de muntanya i tantes i tantes coses, que mai me les podran robar de dins meu. 

Autor Wikimedia Comons. Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported

Laia Nebot Soler 



    

dissabte, 24 d’octubre del 2020

MI PUEBLO

Santa Cruz de Moya es un municipio español de la provincia de Cuenca, en la comunidad autónoma de Castilla-La Mancha. Está situado en el límite con las provincias de Teruel y Valencia.

Ubicación

El municipio se ubica en la comarca de la Serranía de Cuenca, en la subcomarca de la Serranía Baja, hasta inicios del siglo XIX formó parte del Marquesado de Moya. La localidad cabeza de municipio es Santa Cruz de Moya, el pueblo domina el valle del Turia y los restos de su castillo en la parte más elevada del núcleo de población se encuentran a una altitud 763 metros

El núcleo de Santa Cruz de Moya se asienta en la ladera que desciende desde el castillo hacia la vega del Turia.

Núcleos de Población

Próximas a Santa Cruz se asientan dos aldeas: Las Rinconadas y La Olmeda. Más alejada se encuentra una tercera aldea: Las Higueruelas.

Cuenta con 259 habitantes (INE 2015) denominados santacruceros

view-source:https://es.wikipedia.org/wiki/Santa_Cruz_de_Moya

https://es.wikipedia.org/wiki/Santa_Cruz_de_Moya



Fernando DC Ribeiro Seguir

Santa Cruz de Moya - Cuenca - España

Reconocimiento-no comercial 2.0 genérico (CC BY-NC 2.0

view-source:https://www.flickr.com/photos/fer-ribeiro/3985335426/in/photolist-7Cd6Q9-75aTnU-75aThC-75aTnL-75aTi7-75aTiq-o79cNC-deyB6y-75aTfU/

https://www.flickr.com/photos/fer-ribeiro/3985335426/in/p



Barcelona, la meva ciutat.

    

 


He nascut a Barcelona. Per mi, és una de les ciutats més importants del món. Una gran ciutat amb diferents barris, els quals tots tenen caliu. La meva infantesa la vaig passar al districte de Sant Martí. Ara visc a Sant Andreu i és un barri molt tranquil i la gent és molt amigable. Però si hi ha un barri que em porta bons records, és el de la Barceloneta, on vivien els meus avis. Si veiessin el canvi! Quan viatjo i dic que sóc d'aquesta ciutat, la gent que ha estat, em diu: - Oh! He estat, i m'agrada molt- La que no la coneix em comenta que ha de venir. Estic orgullosa de ser d'aquí!

Rosa Morales 

dijous, 22 d’octubre del 2020

NO HI HE NASCUT PERÒ MERANGES ÉS CASA MEVA


Vaig néixer i viure fins als vint i tants anys al barri de Gràcia de Barcelona, a la Salut, entre el Guinardó i el Carmel, molt a prop del Parc Güell. 
























Però casa meva és Cal Paulet, a Meranges; un petit poble (el municipi més alt de Catalunya) on vivim unes 15 famílies prou ben avingudes. Els qui pitjor es porten són els que tenen llaços de sang, però nosaltres fem i deixem fer. Com he dit Meranges és un poble petit però té un terme molt extens: la Carabassa, el Puigpedrós, el Pla de Matons, els Engorgs o Malniu són a la llista del top10 de les excursions més conegudes. 

A la viquipèdia podeu trobar molta més informació:

"Meranges és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Amb 1.539 m, el nucli de Meranges és el cap de municipi situat a més altitud sobre el nivell del mar de Catalunya (l'entitat de població a més altitud és Rubió, al Pallars Sobirà). El terme municipal té una extensió de 37,38 km² i el poble és a 1.590 msnm. Limita al nord amb Andorra i França, a l'est amb Ger, al sud amb Isòvol i a l'oest amb Éller, Talltendre, Lles i Coborriu de la Llosa. Inclou el nucli de Girul (1.625 m d’altitud)."




MARINA COSTA REDONDO

El barri del Poblenou - El meu barri -


El Poblenou és el meu barri. Però actualment ja no hi visc. Moltes són les raons però una d'elles és l'alt preu dels habitatges, com a molts altres barris de Barcelona.

Però les arrels encara hi són i quasi tota la família encara hi viu.I quina ha esta la casualitat que, buscant imatges per poder realitzar aquest post, m'han sorgit dues de molt importants : Casa meva i l'estàtua del Dr. Trueta que forma part de la meva història personal ja que l'he vista cada dia durant molts i molts anys. Està just davant de la casa de la família.

Rambla del Poblenou"Rambla del Poblenou" by toniher is licensed under CC BY-SA 2.0


Febrer 10. Monument a Josep Trueta, Poblenou, Barcelona.

"Febrer 10. Monument a Josep Trueta, Poblenou, Barcelona." by Joanbrebo is licensed under CC BY-NC 2.0

Us deixo un resum de la història d'aquest gran barri que ja existia abans de les Olimpíades de l'any 1992!

Fins aviat!

Elisenda Nebot Soler

Història del Poblenou

El nucli inicial del Poblenou correspon a l'antic barri del Taulat (paraula que significa ‘peça de terra de conreu’) i ocupa la part baixa més propera al mar del districte actual i de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals. Durant molts segles va ser una zona d'aiguamolls, amb llacunes envoltades de joncs, un paisatge que encara evoquen els noms dels carrers de la Llacuna i del Joncar.

L'abundància d'aigua, les grans extensions i el baix preu van afavorir, al llarg del segle XVII, la instal·lació dels primers prats d'indianes. Després van arribar els vapors, desplaçats posteriorment per l'electricitat, amb indústries de tota mena: olis, vins, tèxtils, metall, gas, maquinàries, mosaics, arts gràfiques, pintures, plàstics, alimentació... Al final del segle XIX el Poblenou era el territori amb més concentració industrial del país, fins al punt que va ser qualificat com el "Manchester català".

El primer nucli urbà es va construir al voltant de la plaça de Prim i el segon, conegut també per barri de la Plata, a la zona de Wad-Ras (actual Ramon Turró). Al llarg del segle XX el Poblenou es va consolidar com a barri residencial, obrer i industrial, amb un augment demogràfic important i l'aparició de nuclis importants de barraques com el Somorrostro, Pequín i Transcementiri, alguns dels quals no van desaparèixer fins passada la segona meitat del segle XX.

A partir dels anys seixanta es va produir un procés de desindustrialització intens i el consegüent alliberament de grans solars, que aviat van ocupar, de nou, empreses de transports, tallers i magatzems. Amb els Jocs Olímpics del 1992 es va iniciar la gran transformació del barri, que avui pren un nou impuls amb el projecte 22@, que es desenvolupa a banda i banda del nucli tradicional del Poblenou.

        Font del text : https://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/el-districte-i-els-seus-barris/el-poblenou/historia-del-poblenou






                                                        

Resultat de les eleccions