"Filla de dos indrets" de Marina Gimeno Hoste

 

Filla de dos indrets

Vaig néixer a l'Hospital de Sant Pau, al cor del Guinardó. Tinc pocs records d'aquells primers moments de vida, però el que sí que tinc present són tots els gronxadors on em pujava i el tall de formatge que em donava la Carme de la xarcuteria perquè no m'hagués d'esperar a l'arribar a casa. Em duraven poc aquells talls i encara em va durar més poc el barri. 

Carrer Major (Parets del Vallès)
Autor: Enfo - Own Work
Font: Enllaç Wikipedia
Llicència: CC BY-SA 4.0

Els meus pares, fugint de l'increment del lloguer, van voler mudar-se a Parets del Vallès quan jo tenia dos anys, per buscar també pau, ambient de poble i estalviar-se algun o altre clàxon. I així ho van fer, es van mudar a uns pisos nous del costat del meu avi que eren lluminosos i estaven ben comunicats, a prop de l'estació de tren. Ells seguirien treballant a Barcelona, sempre connectats amb la ciutat i jo començaria una nova vida al poble. Estava contenta però tampoc m'assabentava massa. Vaig anar a parar a un indret nou per a mi, molt més tranquil i on el temps avançava més relaxat. 

Parets del Vallès és un poble de pas i residencial. Es troba dividit per una carretera principal anomenada Av. Catalunya, que connecta l'Eixample amb el casc antic del poble. Nosaltres vivim a l'Eixample, un barri de veïns i veïnes treballadores que la majoria es coneixen entre elles i es dediquen únicament a treballar, residir, dormir, menjar, passejar i comprar a Granollers. I, de tant en tant, escoltes alguna cançó que vola d'alguna finestra com a senyal de temps lliure. Però és la tranquil·litat la paraula que definiria millor els meus carrers. 

Font de la Plaça de la Vila (Parets)

                  Autor: Enfo - Own Work

                  Font: Enllaç Wikipedia

                  Llicència: CC BY-SA 4.0

L'altra part del poble, el casc antic, té molt més ambient comercial i molta més vida de carrer. Està format per la Plaça de la Vila, que és on es troba l'Ajuntament i l'Església de Sant Esteve, d'estil neoromànic i d'interès local. D'aquesta parròquia m'agrada molt la font que té al davant, on de petita ens asseiem en cada pilona que la rodejava i et miraves i parlaves amb altres nois i noies del poble.

En el casc antic també és on s'hi reuneixen les principals entitats culturals, diables, castellers, gegants i gitanes, que són les que ens deleiten amb les seves actuacions de Festa Major. És un poble que té una comissió de festes molt gran, amb un Parc de la Linera que els hi permetia fer barres de bar de begudes i entrepans i tot tipus d'espectacles. Ara tot això s'ha frenat una mica. 

Tot i així, amb la pandèmia que estem patint actualment, la gent ha començat a fer més consum local, Parets ja no és tant de pas i no serveix només per passejar, sinó que s'ha iniciat una campanya des de l'Ajuntament per comprar a totes les botigues petites i supermercats que tenim al poble, ja que sinó la seva ànima comercial desapareixeria. A casa l'estem complint bastant, sobretot per la fruita, verdura, carn i peix. Sembla que funciona.

Però tot i així, amb l'oci no puc ni voldré fer mai consum local, ja que tinc els amics i les persones que estimo a la ciutat. Tinc el cor a Barcelona i em serà difícil canviar-lo de lloc. 

Marina Gimeno Hoste