El Montsià, amb capital a la ciutat d'Amposta, és la comarca més meridional del principat de Catalunya. Pertany a la província de Tarragona i forma part de l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre...
Sóc de Barcelona, visc a Viladecans... sóc molt d'aquí, però també molt d'allà...
Tenim un terreny amb una casa, centenària ja, on estiuejo des que era molt petita... Estava desitjant tenir vacances al cole per anar a passar els tres mesos d'estiu amb els meus cosins... Quina sort tenia!
La casa està entre El Castell i la Sènia, així que donava igual dir on era, era de molts poblets veïns on la majoria de gent que hi viu són família.
Passa una cosa curiosa i que a mi em fèia molta gràcia :
El Castell, que és un dels Barris d'Ulldecona, pertany a Tarragona i tot just passant un pont, per on passa el riu Sènia, està Sant Rafael del Riu, que pertany a Castelló.
El Castell. Font: Wikipèdia
Els dos pobles semblen un de sol... La piscina està a Sant Rafael, així que quan anava, marxava a la Comunitat Valenciana 😆 i passant el pont, de tornada, a Catalunya.
He gaudit i gaudeixo molt d'aquests pobles: El Barri, els Valentins, Ulldecona, la Sènia i de l'altra banda, Sant Rafael del Riu, Traiguera, Vinaròs, Benicarló, Penyíscola...
D'una banda platja, de l'altra muntanya 😊
Sant Rafael del Riu.
Les festes igual, de poble en poble i 'tiro porque me toca' 😂
No em perdia ni una... Les activitats, els balls, les orquestres, els amics, el primer amor 😍 💓
Ara és tot més relaxat... Molts dels meus amics van marxar a altres pobles més grans i ara és més difícil coincidir, tret que sigui en festes o que 'La Quinta del 72' faci alguna trobada 😜, com la de l'any passat que vam fer els 50!
Que bé m'ho vaig passar!!
I què bé s'està quan s'està bé 😉
La natura dóna vida i salut... Practico el grounding!
Hi ha moltes oliveres i grans terrenys i camins per on anem a buscar espàrrecs i respirar aire pur...
Aquí una foto de la meva collita d'espàrrecs... Que abans no els veia 😅
I l'hort 😍
Ja abans el cuidava l'avi i després mon pare, que plantava de tot per poder donar-nos a les filles...
Aquest any l'hort semblava una obra d'art, obra d'un enginyer, que sense ser-ho ho era 💓... Les canyes de les tomaqueres hi eren milimètricament posades, els enciams, els cogombres, les patates, les cebes, els alls, les pastanagues...
Estic segura que des de l'aire semblava un tapís 😍
Molt a prop està el Parc Natural dels Ports, 'El pantano' que li diem a casa i sempre anem a veure si hi ha aigua o no... i a gaudir de les vistes i les fotos tan maques que es poden fer allà...
Aquí deixo algunes de les que vaig fer aquest any...
Parc Natural dels Ports
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada