Cornellà de Llobregat, una ciutat feta de moltes barreges

"Per a mi que no em sento de cap pàtria, el més semblant a una pàtria és Cornellà" 

(Jordi Évole)

Castell de Cornellà (Zarateman • CC BY-SA 4.0 )

Tot i que vaig néixer a una de les ciutats veïnes, em sento fill de Cornellà. És la meva "pàtria" i on he viscut quaranta-un dels quaranta-dos anys de la meva vida. És la població més gran de la comarca del Baix Llobregat, però el fet de no tenir hospital ha tingut com a conseqüència fins fa pocs anys que la majoria dels cornellanencs i cornellanenques duguem al DNI com a lloc de naixement Esplugues o Barcelona.

Amb nom d'origen romà, trobem les primeres referències escrites sobre la vila al s.X. El riu Llobregat travessa d'oest a est el marge sud del municipi, dibuixant la frontera amb Sant Boi i el Prat, després d'haver deixat enrere Sant Joan Despí i abans de tocar a L'Hospitalet. 

Ciutat d'acollida en les onades migratòries internes a l'estat espanyol dels seixanta i setanta, ha canviat des dels darrers anys del s.XX fins a l'actualitat la procedència dels seus nouvinguts, convertint-se actualment en un dels nuclis urbans de l'àrea metropolitana amb més diversitat de cultures, majoritàriament del nord d'Àfrica, de la Xina i de l'Amèrica Llatina. 

Daniel Barbero Sánchez