PREIXANA: EL MEU POBLE

Us presento el petit nucli de població —actualment no arriba als 400 habitants— on em vaig fer gran i on encara hi viu una bona part de la meva família.

No se sap amb certesa d'on prové el nom de la població de Preixana, topònim que segons els filòlegs prové del nom llatí de dona, Prisciana. Ara bé, quina va ser la senyora que donà el nom al castell del nostre poble? És que abans de la dominació musulmana hi hagué aquí una vila romana, propietat d'aquella senyora? També podria ser que la gent del poble de la Vall del Lord -poble amb el mateix nom que Preixana prop de Navès i que passà al municipi de Montmajor quan es formaren els municipis- vinguessin a repoblar aquest lloc de l'Urgell juntament amb els Anglesoles, que també tenien possessions a Navès i procedien del Solsonès. És més possible això que no pas que s'hi conservés el nom d'una senyora de l'època romana, després de quatre segles d'ocupació musulmana.

Autoria del text: http://www.preixana.cat

                                           Fotografia de Preixana a la Wikipedia.

                                           Autoria: B3rnat, Domini públic

Els picapedrers de Preixana , han tingut gran nomenada des d’antic. Testimoni del seu treball són els elements que podem trobar distribuïts en aquest parc públic. Sota els pins s’escampen magnífiques taules de pedra amb els seus corresponents bancs que no són res més que elements reaprofitats de treballs dels picapedrers: làpides sepulcrals, esteles funeràries discoïdals destinades a fitar les capçaleres de les tombes, grans sarcòfags, menjadores d’animals, cups de vi, basaments de creus de terme, molins d’oli, piques bugaderes, dipòsits ...

Un exemple molt important del treball de la pedra a la població és l’anomenada estela de Preixana , trobada el 1970 a la partida de la Bassa Bona: és un gran bloc de pedra de més d’un metre d’alçada amb la representació d’un guerrer que porta una corretja o bandolera de la qual penja una espasa. Pertany a l’Edat del Bronze, com indica el punyal que apareix al lateral de la pedra. Està exposada al Museu Duran i Santpere de Cervera.

Autoria del text: www.festacatalunya.cat

També hi podeu trobar les restes d’un antic castell, les esglésies de Santa Maria i Sant Llorenç, un vestigi de la pesta (capella de la Verge de l’Horta),  la repoblació forestal del Parc de l’ermita de Montalbà (d’aquí el meu nom) i la reserva d’ocells Belianes-Preixana.  

Si en voleu més informació podeu clicar aquí.

Post realitzat per: Mont Bori