La ciutat on vaig néixer
De vegades neixes
en un lloc i no te’l sents com a teu, no forma part de la teva identitat,
justament és el que jo sento per la ciutat que em va veure néixer, L’Hospitalet
de Llobregat.
Tot i que hi vaig viure uns quants anys, sempre l’he trobat força
impersonal, potser degut al creixement urbanístic desmesurat, a l’anorreament
de la major part de les cases antigues i a la construcció poc planificada de blocs immensos de pisos. Malgrat aquesta aniquilació del seu passat rural, encara es
conserven alguns edificis emblemàtics i un petit nombre de vil·les de principis de segle.
Si
algun cop visiteu aquesta ciutat, no us deixeu perdre el que queda del vell nucli. A la plaça de l’Ajuntament hi trobareu l'Església de Santa Eulalia de Mèrida i si camineu pels seus voltants hi descobrireu carrers estrets on podreu copsar l’essència agrària que una vegada va envair aquesta
ciutat, quan els pagesos conreaven les seves fèrtils terres a la riba del riu Llobregat.
| ESGLÈSIA DE SANTA EULALIA DE MÈRIDA |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada