Gràcia

GRÀCIA

El districte de Gràcia és carismàtic, bulliciós, cosmopolita i bohemi. A Gràcia conviuen veïns graciencs de tota la vida amb estudiants d’intercanvi, gitanos que toquen al carrer amb artistes bohemis que recerquen inspiració, joves i no tan joves que se saluden per les places mentre fan cua davant del cinema més independent. És una gran família, són els de Gràcia, i al districte hi ha espai per a tothom.

El caràcter independent els ve d’antic, de quan els terrenys que conformen l’actual districte formaven part de l’antiga vila de Gràcia, formada com a parròquia l’any 1628 i que va ser independent des del 1856 fins el 1897. La part alta del districte, amb els barris de Vallcarca, el Coll i la Salut, que baixa fins la vila i el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, té un origen bàsicament rural. Algunes de les antigues masies van sobreviure i encara es poden veure repartides pel barri de la Salut o pels voltants del Park Güell. 

Park Güell

Font: https://www.flickr.com/photos/levilo/2458155189     Autor: Levilo

De les antigues cases pairals destaquen Can Tusquets, una masia senyorial catalana d’influència neoclàssica envoltada de jardins i que avui és la seu del convent de les Germanes de Sant Josep de la Muntanya, i Can Xipreret, l’actual Club Tennis de la Salut, una sòbria masia de la qual es conserven l’edifici i la façana.

La cultura i la creativitat es troben a cada racó. Botigues, botiguetes, estudis i centres culturals esquitxen uns carrers de noms florits i poètics que desemboquen en les desenes de places de la vila. La vida s’articula al seu voltant en forma de petits escenaris de teatre domèstic.

Plaça de la Revolució

Font: https://www.flickr.com/photos/alainrouiller/8277972170/      Autor: Alain Rouiller

Al districte de Gràcia, la gràcia s’estén arreu. S’estén a la part alta del districte, on un continu formigueig de visitants pugen i baixen del Park Güell, "la ciutat residencial enjardinada que l’industrial Eusebi Güell va encarregar a l'arquitecte Antoni Gaudí, però que finalment va ser inviable, i es va convertir en parc municipal".

S’estén al barri de Gràcia, ple d’art, cultura i vida, i de comerços inspirats que ofereixen creacions d’ahir i d’avui. S’estén a les seves festes, una cita ineludible on la creativitat pren els carrers i les places, que es converteixen en pistes on ballar a ritme de xaranga. I a la plaça del Raspall de la Vila de Gràcia, on va néixer la rumba catalana i on els gitanos, orgullosos, toquen al ritme del ventilador fent que els peus es moguin gairebé sols. I a les terrasses, n’hi ha per triar, sempre obertes per prendre la fresca i gaudir de l’ambient... Diu la llegenda que, un cop s'hi entra i et roba el cor, és difícil deixar el districte de Gràcia.

Font del text: Meet Barcelona

Autora del post: Eva Soneiro