L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona. Inclou els barris de la Dreta de l'Eixample, l'Esquerra de l'Eixample (Antiga i Nova Esquerra de l'Eixample), Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc. Va sorgir al segle XIX, després de l'enderrocament de les muralles (1854-1856) i l'expansió de la ciutat. Comprèn un territori de 7,48 km² on viuen 269.185 habitants (segons el cens del 2009), fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat.
Inicialment, l'Eixample es va construir seguint el Pla Cerdà. L'enginyer Ildefons Cerdà va dissenyar un barri amb un traçat de carrers quadriculat, amb illes octogonals de cantonades truncades i amb amplis espais per vianants i jardins interiors. En la pràctica, el projecte original de Cerdà es va modificar substancialment.
Víctor Balaguer i Cirera va encarregar-se l'any 1864 de fer el projecte de nomenclatura pels carrers de l'Eixample[1] amb noms dedicats als territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca, Rosselló, Còrsega, Sardenya, Sicília, Nàpols...), a les institucions Catalanes (les Corts Catalanes, la Diputació, el Consell de Cent) o a personatges clau (Pau Claris, Roger de Llúria, Roger de Flor...) que va ser adoptat en bona mesura, però amb modificacions i canvis de localització que en van trencar la lògica urbana. Per exemple, els carrers amb els noms dels territoris van acabar separats en dos blocs. Posteriorment, durant la dictadura franquista, alguns d'aquests noms van ser desfigurats, i no van ser recuperats fins a la democràcia. Alguns d'ells, però, van acabar perdent el seu sentit inicial, com el Carrer del Compromís de Casp, que es va quedar com a Carrer de Casp.[2]
El nom «eixample» és un calc de l'espanyol ensanche que hauria de ser «eixamplada» o «eixamplament» en català, conformement a les regles de derivació d'aquesta llengua com ho sosté Gabriel Bibiloni[3]
El Quadrat d'or és la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia i delimitada aproximadament pel carrer Aribau a l'esquerra i Passeig de Sant Joan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior[4] la qual té forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectònic, sobretot de l'etapa modernista.
Font del text: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada